PROJECTE DE FUTUR

Es diu Nil, té trenta-quatre anys. Llarg i una mica esprimatxat. Porta una barba esclarissada que uns lleugers canvis de tonalitat del pèl fa que sembli a clapes. Es dels que s'afaiten només un cop a la setmana. Es arquitecte. Amb dos companys més tiren endavant, com poden, un estudi d'arquitectura. Els temps, però, no són bons. Ja no dorm. Fa uns vint minuts que s'ha despertat i, panxa amunt, espera que soni el despertador tot mirant l'esquerda del sostre i sense que aquesta contemplació li suposi cap mena de pensament. Al seu costat dorm la Jessi.
La Jèssica, a qui tothom diu Jessi, té trenta-un anys. Es més baixa que el Nil però no gaire. Mitja melena de cabells tenyits de ros amb metxes. Una mica grassoneta però sense perdre la figura. Es funcionària de la Diputació, té feina assegurada de per vida, si vol. Encara dorm, mai no obre els ulls abans de que soni el despertador.
Bip bip bip, bip bip bip, bip b. El Nil allarga la mà i para el so electrònic.
S'arramba a ella tot fent-li la cadireta i l'abraça al mateix temps que li engrapa un pit. La Jessi es remou tot posant-s'hi bé. Li ve de gust aquest despertar.

- Bon dia. T'estimo - li diu el Nil.
- Jo també - Li respon ella tot girant-se i fent-li un petó.
- Ahir a la nit m'ho vas fer passar molt bé - li xiuxiueja a cau d'orella.
- Jo també m'ho vaig passar bé. Em pensava que em tornava boja.

Veient-lo tendre, pensa que és el moment d'insistir per desencallar el tema que sempre queda pendent. Cal aprofitar els deu minuts que es donen de marge després de que soni el despertador.

- Nil, ens hauríem de decidir. Ens anem fent grans i després ens farà mandra. Ara és un bon moment, de cara a la primavera....
- Però Jessi, ja ho hem parlat moltes vegades. No és bon moment. Al despatx no tenim gaire feina i el que vols portarà moltes despeses. No arribarem a tot...
- Es igual Nil, jo tinc feina segura i tu aniràs tirant. Vindran bons temps. La crisi no pot durar sempre. I si ens hem d'estar d'alguna cosa ells seran sempre la prioritat.
- No ho veig clar. L'únic que va a favor teu és el temps i que tard o d'hora tot arriba.
- Va home, que no ho veus? No t'ho imagines? Jo ja em veig comprant-li el llitet, les joguines... Veure'l córrer darrere una pilota que se li esmuny... I anar passejant i trobar-te amb d'altres i aturar-te. - Quan temps té? - Menja bé? - Es porta bé? -Ja l'han vacunat?
- Va, no somiïs més que encara farem tard.

Han passat de llarg el marge dels deu minuts i ara han de córrer. Avui, excepcionalment es dutxen junts per aprofitar el temps. Ella, amb tota la picardia, l'ensabona i, finalment, ell diu que si.

- D'acord, però ara afanya't que és tard. Quan ens trobem a la tarda.

La Jessi es passa la jornada comentant'ho amb les companyes i esperant l'hora de plegar. En Nil, hi pensa a estones. Tan aviat pensa que ja és hora com que s'ha deixat enredar. Voldria tenir una excusa per plegar tard. Però el temps no s'atura i l'hora de plegar arriba. Per a tots dos.
Cap al tard tornen a casa amb dos cadells de yorkshire menuts i peluts, dos biberons, dos collars, un de rosa i un de blau, dues corretges extensibles, dos llits folrats i el llibre "Com criar el teu Yorkshire".

Avui tenen el que volien. Demà tenen hora al veterinari. Demà passat...