Profunds silencis

coneixe't, és l'únic que vull, sentir-te a prop meu, poder olorar la colònia que duus, notar l'escalfor del teu cos, tocar els teus cabells, és tot el que vull. Lluny, ets lluny, de totes les meves possibilitats, hi ha tot de trampes entremig nostre, no hi ha cap camí, per què? Ni que mi esforci, i sense adonar-me'n em vaig allunyant de tu... paraules, no puc dir ni una paraula, que només conté set lletres, impossible.
Vine, jo no puc venir, vine tu, vull que m'agafis ben fort i no em deixis anar, em sents? Vull que t'acostis que t'apropis a mi, que sentis la meva colònia, que toquis els meus cabells, que em besis els meus suaus llavis, vine, t'estic esperant, no em fagis esperar gaire més, la paciència m'abandona.
Desitjaria poder-to dir, però la veu m'ha abandonat, així que l'unic que puc fer és pensar-ho, espero que algun dia ho arribis a saber.
T'estimo...