Profunditat

Un relat de: Bianca

Vora el mar t'espero
com cada dia, com el primer dia.
Estimant-te, enyorant-te
consumeixo els dies i les hores.
Tot i saber que mai tornaràs al meu costat
segueixo mantenint l'esperança
de que la profunditat de les aigües
s'apiadi de la meva soledat

Comentaris

  • trista espera...[Ofensiu]
    Suzanne | 18-03-2008 | Valoració: 10

    M'agrada el que dius en el poema, Thaïs.
    És la trista espera del que li queda poc a perdre, aquella que li permet continuar malgrat tot, perquè segurament es pot viure sense amor, o inclús sense llibertat, però es pot viure sense esperança, encara que sigui completament improbable, sense l'esperança de viure dies millors?

    Una abraçada,

    S.

  • L'espera[Ofensiu]
    deòmises | 21-02-2008 | Valoració: 10

    de vegades fa valorar més la dolçor de la fruita madurada lentament.

    Gràcies, d.

  • T'espero...[Ofensiu]
    onatge | 18-02-2008

    El mar és el bressol
    dels meus sentiments,
    que ara són d'enyorança
    i buidor...

    Sé que ara ets
    un estel en el vent
    de la meva soledat.

    Però jo, sempre davant
    del mar amb la barca
    a punt per remar a dos...

    Salut. onatge

  • Poema amb molta profunditat[Ofensiu]
    desideri | 17-02-2008 | Valoració: 10

    Com tots els que penges en aquesta pàgina, que deuen ser els que escrius.

    R.V.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Bianca

165 Relats

329 Comentaris

238958 Lectures

Valoració de l'autor: 9.51

Biografia:
The sea will crowd us with lovers at night
There's nothing like this built today
You'll never see a finer ship
Or receive a better tip in your life