Profident

Un relat de: Victre
1

L’anunci de Profident on surt una noia amb un somriure d’orella a orella és feliç. Ja sap que és una vulgar fotografia empresonada darrera d’un gran vidre, però es troba còmoda enmig de la parada de Metro on l’han col.locada. L’únic que l’emprenya és la monotonia: sempre ha de veure les mateixes cares, a la mateixa hora, i amb la mateixa expressió de fàstic. No sent cap mena d’admiració pels humans, ans al contrari, li repugna la tristor que carreguen tot el dia. Fins i tot li fan sentir vergonya: ella rient sense para enmig d’aquells ulls plens de preocupació i desconfiança.
Tot i això, tal com passen els dies, va sentint una curiositat morbosa vers l’espècie humana, fins que, sense saber ben bé perquè, decideix que vol convertir-se en un d’ells.

2

La Maria és una dona totalment integrada dins la fugaç societat en la que viu. Té una bona feina, juga a golf, surt de copes amb els col.legues, practica l’aeròbic, li agrada el futbol, i el poc temps lliure que li queda el dedica a col.laborar amb una ONG. Evidentment només agafa el cotxe quan és estrictament necessari (perquè contamina), i com que té una bona combinació, agafa el Metro per anar a teballar.
I és al Metro on la veu cada matí. Veu una noia maquíssima, amb un immens somriure que la mira fixament. Cada dia, en mirar aquella fotografia, se n’adona que no és feliç, fins al punt que desitjaria canviar-se per la noia de l’anunci. Li encantaria passar-se la resta de la seva vida rient sense cap motiu aparent (de fet, ella està trista sense cap motiu aparent).
Però quan està enmig d’aquestes cabòries mig paranoiques, arriba el Metro. Mentre hi puja, una idea li ve al cap: “Seria possible convertir-se en aquell cartell publicitari?”. Ràpidament, la coherència recupera el poder del seu cervell i li fa veure que és totalment impossible.


3

La fotografia de Profident ha decidit que aquesta nit es convertirà en humana, i els nervis fan que avui el seu somriure no sigui tan sincer com el dels altres dies. Per sort, la gent va massa enfeinada com per fixar-se en el grau de sinceritat de la seva rialla, i passa el dia sense que nigú s’adoni del canvi.
Ariba la nit. I ho aconsegueix. A la primera i sense cap tipus de dificultat. Només ha estat qüestió d’una mica de concentració, de proposar-s’ho, i ha vingut tot rodat. Ja és humana.
Després de córrer com una boja pels passadissos del Metro cau exhausta.

4

Encara que li sembla una ximpleria, la Maria no pot parar de pensar en la fotografia. De fet, ara comença a plantejar-se que potser amb una mica d’il.lusió i força de voluntat pot convertir-se en aquella imatge.
Desde que s’ha llevat, no pot parar de pensar en res més. Necessita veure la imatge, per això ni es dutxa ni esmorça i surt corrent cap al Metro. De camí, la seva excitació no para d’augmentar, fins al punt que està completament convençuda que és capaç de realitzar la metamorfosi.
En arribar al lloc on hi ha el cartell la decepció és màxima. El cartell està allà, al mateix lloc. És igual que el del dia anterior. Però hi manca la noia.
De sobte se sent imbècil. “Com volia pretendre convertir-me en una fotografia? Seré idiota!” pensa mentre puja al Metro que acaba d’arribar. Avui el Metro està pràcticament buit (fet molt estrany a aquella hora de matí), en tot el bagó només hi ha una persona més: una noia bellíssima amb un somriure que li omple tota la cara.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Victre

14 Relats

16 Comentaris

2977 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Actualment em dedico a fer de metge acupuntor i de metge d'addiccions.
En el meu temps lliure escric relats