Professora de Llengua

Un relat de: BARBABLAVA

Cel rogenc,
pluja? vent?
O una dolça vetllada
amb la teva ànima ensucrada
i el teu somrís fluorescent?

Tapes les esquerdes del meu cos
amb la manta del present
mentre exploro cada detall de la teva pell,
intentant fer un bon treball de camp sobre el terreny...

Els batecs s'inflamen
i la timidesa mor acovardida;
i neix l'ocell!

Obres les tapes del meu recipient
perquè respiri
i ets, en la justa mesura,
la meva vàlvula d'escapament.

M'alliberes i amb tu volo,
ni que sigui només pels teus cabells...
A passes de Goliat avanço per l'abecedari de la vida
quan tu em fas de professora.
Jo, espero bona nota;
tu, et mereixes l'excel·lent...
Els teus ulls rimen quan em miren
i les teves moixaines sempre acaben en vers.
Cada sospir teu és un nou suggeriment
i el teu tacte, el final d'un poema,
intens...

T'has descuidat de posar-te l'accent,
però despullada estàs millor.
Va! Oblidem perífrasis i passem a l'acció:
nuesa de seda,
hipèrboles d'amor,
mil moments sense símil
respirant paraules
entre embranzides de lirisme i passió...
Mentre ens besem amb llengües diferents
que convergeixen en un idioma universal...
-l'amor-
...i ens entenem
en una moguda tarda de cel rogenc,
ja no recordo si de pluja o de vent...

I després de tot,
encara aposto per la redundància,
la repetició innecessària
de cada paraula i moviment!

Comentaris

  • The sun will shine again... now and then.[Ofensiu]
    MoLi | 10-02-2006

    Molt bo.
    Un poema perfecte. Podira dir que m'hi sento identificada? no ho sé... difícil d'imaginar, oi?

    Doncs no menys difícil per saber com t'he connegut: No t'imagines pas com he arribat fins a tu i aquest poema. Inimaginable, ara mateix.
    Doncs per Blackmore's Night! sé que l'any 2004 els havies escoltat: has seguit amb ells? Jo fa relativament poc qeu els he descobert, i m'encanten. I doncs, què et semblen?

    MoLi.

  • Molt bó!![Ofensiu]
    Alcon | 30-05-2005 | Valoració: 8

    Boníssim, poca cosa més a dir.

  • Puff![Ofensiu]
    Olympia | 29-05-2005 | Valoració: 9

    Ja feia dies que no et llegia i he començat el capvespre amb aquesta poesia teva. Què bé! aire fresc per estrenar. M'ha encantat com descrius aquest "amor filològic". Sempre és un plaer llegir-te. Endavant!

    Una abraçada,

    Olympia

  • Estimat BARVABLAVA...[Ofensiu]
    girasol | 06-05-2005

    Estimat Barvablava... et segueixo els poemes des de fa temps. Aquest l'he trobat sublim... oi tant com sí! quina vitalitat desprenen aquests mots que et neixen de vés a saber on! Moltes gràcies pels teus comentaris, m'omplen molt.
    Un petó ben afable,
    girasol

  • Enhorabona[Ofensiu]
    TAF5759 | 15-04-2005 | Valoració: 8

    El teu poema m'ha agradat. Trob que té moments més engrescador i rodons que d'altres, la qual co és natural. La valoració que te n'he fet no és per aixafar-te la guitarra, perquè llavors en quina nota valorarem la perfecció?.
    Una abraçada.

  • diferent[Ofensiu]
    Nicte | 15-04-2005

    "Cada sospir teu és un nou suggeriment
    i el teu tacte, el final d'un poema,
    intens..." per memortizar!!

    Per cert, no deixes e-mail i no trobo altre manera de posar-me en contacte amb tu. Escriu-me a: loveisindier@hotmail.com (és urgent!)

    Gràcies!
    Nicte

  • mar - montse assens | 13-04-2005 | Valoració: 10

    """llengües diferents que convergeixen en un idioma universal... -l'amor-"""

    és un poema preciós... ja tenia ganes que tornesis a escriure.. pe poder-te llegir...

    una abraçada

    vens a la trobada???

  • El teu enginy de la subtilesa.[Ofensiu]
    Maragda | 13-04-2005 | Valoració: 10

    Així com tu molt bé remarques a la Mon Pons del seu Adagi, poema d'altra banda -i coincideixo plenament amb el teu parer- d'una bellesa extraordinària per l'elegància de la seva sobrietat, l'erotisme líric s'aprecia molt més en l'enginy de la subtilesa que en un desplegament de paraules clares o exhibicionistes.
    I tu, amic meu, amb aquests dos magnífics poemes, aconsegueixes una sensualitat tan refinada com inèdita, capaç d'encendre'ns els sentits i mostrant-nos una vegada més la teva privilegiada habilitat a l'hora de sorprendre.
    Una abraçada molt especial!

  • L'amor: l'únic idioma universal...[Ofensiu]
    brideshead | 12-04-2005 | Valoració: 10

    i l'erotisme més fascinant és el que no s'explicita, sinó que parla per si sol...
    El teu poema té un lirisme excepcional, l'he llegit amb la sensació d'estar-me passejant per una cançó. Sempre saps trobar les millors paraules, i en aquest, igual que en el "Menú de Noces" has creat imatges diferents, paràbol·les imaginàries, per arribar a la mateixa fi: una bellesa plasmada amb la màxima intensitat...
    "...
    Cada sospir teu és un nou suggeriment
    i el teu tacte, el final d'un poema
    intens..."
    Buffff, per poder arribar a poemar aquests versos,s'ha d'aconseguir, prèviament, un estat de gràcia com a poeta...
    Un petó Toni, no pares d'encantar-me!
    Ah! i un altre 10 i un altre vot!

  • Gràcies![Ofensiu]
    Mon Pons | 12-04-2005

    Gràcies per les teves paraules sempre precises i justes. Una molt bona i interessant classe de literatura. Et dono el meu vot!

    Una abraçada!

  • bona lliçó...[Ofensiu]
    ROSASP | 11-04-2005 | Valoració: 10

    Una molt bona lliçó de llengua, aplicada a un poema poèticament eròtic o eròticament poètic...
    Fantàstic!
    Una abraçada i un vot!

  • EXCELENT[Ofensiu]
    xavier de Ventolà | 11-04-2005 | Valoració: 10

    sense paraules

  • Pel que fa a[Ofensiu]
    Lavínia | 11-04-2005 | Valoració: 10

    l'elaboració lingüística (mai millor dit), aquest poema m'agrada molt més que l'anterior, Barbablava i tu si que et mereixes l'excel·lent !! i el vot!!

    Va per tu, alumne privilegiat!!

Valoració mitja: 9.5

l´Autor

Foto de perfil de BARBABLAVA

BARBABLAVA

42 Relats

326 Comentaris

77376 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
He perdut l'ahir
en allò fugaç de la memòria.
I ara em llepo les ferides
sense saber d'on provenen.
He perdut l'equilibri entre passat i futur
i la memòria a llarg plaç
i les aspiracions llunyanes...
I ara, visc només
en aquest present tant emocionant
que m'esgarrapa
i és un goig sentir la seva urpada
esquinçant-me la pell
mai prou colrada.