Profecies de ningú.

Un relat de: Misteric

Profecies de ningú.


No oblidaré mai ningú. Un instant per conèixer, una vida, com a mínim, per recordar.

El vaig veure, entrar un dia cafè del poble. Falange, sempre li em dit . Des del dia que entraren els del caudillo, el de la democràcia orgànica, que com les piles aquestes tan bones, dura, dura, i encara dura...però com deia Gandhi: la prova i raó de l'optimisme, és que cap sistema injust perdura ni ha perdurat mai.

-Posi'm un lukesigui sis plau!

-Que diu que vol?

- Un lukesigui!...i si pot ser amb entusiasme!

- Tu de que vas?...que m'ha vis cara de beneit, pot ser?

- No hi ara, una mica de mal humor pot ser...però tot passa.

- Be! em vol dir el que vol d'una vegada?

- Si home...un lukesigui és el que vulgui vostè...qualsevol cosa!...el que més li convingui...

- Encara et posaré el Xampany que tinc d'importació i veuràs tu el que et costa!

- Bé com vulguis, com tothom, soc ric... ei ...recordi el entusiasme, home, si pot ser.

- Entusiasme?

-Si. Es un mot grec. Vol dir posseït pels déus...

Així vaig conèixer a en ningú. Ningú era com deia que se'l podia anomenar per que es sentia molt satisfet de ser ningú.

- Però pot ser ningú et respectarà.- Li vaig dir.
-Això no em preocupa gens...ja em respecto jo mateix. Com podria respectar i poder ser conscientment respectat si no?
- No es fàcil d'aconseguir, poques persones ho aconsegueixen. Però paga tota la pena. Per això en necessiten tant de "respecte" dels que els envolten. Sobre tot de sentir-se més que els que els envolten, i si és jeràrquicament millor, menys a pensar: Tu primer, jo segon aquest tercer. Es la manera de saber qui son, de no trobar-se mai sols, o millor dit en la seva pròpia i terrible companyia...fa tanta por ser ningú...com tresors amaga.

En ningú era un home religiós, però religiós de mena, deia. No com tants fanàtics i aprofitats que tant han instrumentat les persones des de que el temps, o millor dit, el que anomenem temps ...és (o no), el temps.

Acostumava a explicar que la diferència entre la persona religiosa i la materialista és que la primera, tracta als objectes com si fossin persones. Mentre que la segona és una que tracta a les persones com si fóren objectes.

Religatio. Del Llatí, és una paraula per designar arrelament. Tots els éssers vius, i la matèria, necessiten relligar-se per materialitzar-se, reforçar arrels, per créixer. Per esdevenir.

Mira aquestes flors que anomenem dents de lleó, amb el seu fruit de cotó. Volàtil i eteri, com el més lleuger dels esperits. Guerrilleres urbanes per excel.lència.

Amb quina intrepidesa han saltat del seu entorn de boscos i prats, a l'asfalt que tot s'ho menja. Les veuràs arrapades als balcons dels edificis, a les escletxes de la maquinària de les fàbriques, arrelant i relligant, treien el seu cap groc. Amb ses petites arrels ben relligades. Alçant el pètals al vent. Vers el sol, la lluna i les estrelles.

Per que la religió és l'Art, la eina que és, i es fa, en si mateixa; creant, esdevenint, visquen, a cada instant. Lluny de creences i supersticions. Polítics i banderes, sacerdots, lleis, esgléssies i manipulacions. Els dits mestres, que no ho son.

Les cosses són el que són i la veritat ens fa, i continuarà sempre fent-nos lliures.

Vaja, flipat de gurú!... vaig pensar. Però em feia gràcia el que deia ...i tenia quelcom d'entranyable l'avi...i feia riure, pensar, donava joia de viure i veure. Era un encant.

Comentaris

  • Si aquest relat...[Ofensiu]

    Si aquest relat és un dels teus preferits, em va molt bé per desitjar-te... Bones Festes

l´Autor

Foto de perfil de Misteric

Misteric

605 Relats

239 Comentaris

205073 Lectures

Valoració de l'autor: 9.62

Biografia:
La vella inocència es va perdre com es perd avui: Pel coneixement desvinculat de l'amor. Per la manca de respecte al misteri.

La nova inocencia es aquella aptitut humana que no espera recompensa, que no hi pensa que pugui haver recompensa, que no pensa en ella, que no li fa falta, i que, si n'hi hagues ens distrauria i convertiria la vida en un instrument per aconseguirun fi diferent d'ell mateixa.

El no saber viure en la inseguretat -i el risc- demostra falta de maduresa espirituali de profunditat espiritual.

Els cors purs no sols veuran Déu, sinó que el "veuen", és adir , veuen la realitat, elque és, l'Esser.

Si una primera temtació seria de voler tornar enrere i recuperar la vella inocència, l'altre temptació fora d'alienar-se de la naturalesa, de creure's superior a ella, el seumonarca absolut. Ambdós extrems ens deshumanitzen.

L'home es aquest estat intermedi, entre l'esser i el no rés.

Raimon Panikkar. Mística, plenitud de vida.

Sent-hi al"no-res" tancaràs la porta a tot el que no és Déu, fins i tot marxaràs de tu mateixa i caminaràs en aquella interior soleta`t[...]enuaga't en el no-rés[...]

Salm (73 [72], 22). Vulgata.

La fosca estava amagada en la fosca. El tot era fluïd i sense forma. Amb aquestes, del buit sorgí l'U pel foc del fervor.
I de l'u sorgí l'amor. L'amor és la primera llavor de l'anima. La veritat d'això la trobaren els savis en llurs cors: cercant en llurs cors amb prudència els savis trobaren aquest lligam entre el ser i no ser.
Qui coneix en veritat? Qui ens pot dir d'on i com sorgí aquest univers? Els déus són posteriors al seu origen: qui sap doncs d'on ve aquesta creació?

Només aquell déu que observa des de el cel superior: no més ell sap d'on ve aquest univers, i si fou creat o no creat.

Només ell ho sap, o pot ser no ho sap.
Rig Veda X. 129

S XIII a.c.


Romanços?

Pot ser si...però com frapan!

si Sòcrates no més sabía que no sabia...
que cony, puc saber jo?

Però vull saber.

No creure, no...

SABER! i viure totalment
Encara que no em pugui valer
"no més" de la raò.

No es pot veure un mitjò, des de dintre .
ni es poden explicar les lletres amb lletres
la intelèqui del mot "flor"
ens aparta de la pròpia realitat de la seva fragància.

La resplandor de la bellesa eterna brilla sobre aquest vast univers i en moments de contemplació podem veure l'Etern en les cosses que passen. Aquesta és la Paraula dels grans vidents espirituals; i tota la poesía, l'art i la bellesa no són més que variacions infinites d'aquesta paraula.

Joan Mascaró.
Traductor a l'Anglés del Bhagavad Gita.
Trad catalana de Elisabet Abeyà