PROCLAMO

Sóc fidel hostatge, pres, enxarxat
en un miratge d’aire engalanat.
Bé dec o en sóc creditor i ja rai
si en fujo o mai refuso el teu convit.

Sento la flaire, potser d’una medusa
de fina fiblada. A tu em fa raure,
i al teu flirteig em farà sempre caure,
encegat i sotmès al teu embruix.

Proclamo ser el poruc tafaner
que murri et vol guaitar l’entrecuix.