PROCÈS A UN HOME DE FUSTA (Esquifida i pueril peça teatral en un acte -cinc quadres i un epíleg- amb un plugim de sàtira innocent i sense mala llet, per acabar i començar l'any)

PROCÈS A UN HOME DE FUSTA
( Esquifida i pueril peça teatral en un acte -cinc quadres i un epíleg-, amb un plugim de sàtira innocent i sense mala bava)



QUADRE PRIMER

(S'encenen els llums de l'escenari. La veu del presentador va escoltant-se, mentre el teló es descorre. A la fi, apareix sobre l'escena el personatge)

PRESENTADOR.- Us ho dic sincerament: al meu país, els hòmens som de fusta.
Per què aqueixa rialleta amagada o eixe sarcàstic somriure que endevine? Ho dic seriosament i ho repeteix altra vegada: al meu país, els homes són de fusta! (Ha dit les darreres paraules enutjat. Ara, canvia el to de veu) Hi ha, al meu país, persones dures com el roure o la carrasca, fràgils com la figuera, suaus com el salze, flexibles com el freixe i elegants com l'eben...
Una altra vegada la rialla? No heu pensat mai en l'auró, el garrofer i l'olivera? I què em dieu de l'avet i el taronger? O de l'àlber i el magraner? (Silenci). Potser tres paraules de fusta us faran callar: xop, pi, om! (Silenci continuat) Ja és menys forta la riota? ( Amb ànim) Doncs encara afegiré: compartim amb la pedra el país dels déus i els semidéus! Recorda sai més no, germà de carn, els tòtems, les imatges dels sants i tota la munió d'immortals pels quals tu sents respecte i als que, d'una manera o altra, fas reverències i t'encomanes...

(Canvi d'il·luminació. Fosc i un altre color. El presentador ha desaparegut. Sols s'escolta la....)

VEU DE L'HUMÀ CARNAL (irònica).-
Fusta feta de fidel fibló,
filera de fel figurativa;
filípica figura de filar fort...
Fotuda fortalesa filantròpica!
Fenent fembra feliç i figurí,
florida i florejada fluorescència.
A fer foc al fogall de la fogona!
Fotre, fusta! Al foc, i fes-te flama!

(Colps fort de llums. Apareix altra vegada el presentador a l'escenari)

PRESENTADOR.- Te'n fots, per ser jo de fusta? Que ens ataca el foc? Ben cert. I a vosaltres, l'egoisme, les enveges, la rancúnia, la maldat, l'estupidesa,...
M'agradaria, si em deixeu, contar-vos la història d'un company, molt relacionada... Prepareu la imaginació, poseu-vos ben còmodes... i escoltareu els fets...
(Es fa fosc)

QUADRE SEGON.

( Amb el canvi d'escenari, canvi de nou als llums. Blavoses ara. Sala de tribunal. Tota la paret de la dreta és una immensa reixa inflamada. El Jutge i sis ajudants-pilotes estan asseguts damunt uns tamborets altíssims. Van vestits de forma estrafolària: capells de palla, sabates grogues, togues vermelles i grogues. Al seu darrere, una pancarta amb una inscripció ben clara "AVALL LA FUSTA". L'acusat, vestit de carrer, dret, d'esquena al possible públic, és un home de fusta. Als seus costats, dos guàrdies amb barret de dormir)

SECRETARI-FISCAL.- (Amb veu engolada)... I es segueix la causa per la qual se'l considera culpable...
ACUSAT.- Culpable? De què? (Els guàrdies l'agafen fort i li tapen la boca amb els seus barrets de dormir)
SECRETARI-FISCAL.- No m'interrompeu quan estic parlant! (segueix amb la frase anterior, amb menys convicció)... per la qual se'l considera culpable de ser un home de fusta pensant... Això: ho-me-de-fus-ta-pen-sant!
ACUSAT.- (Llevant-se com pot els barrets de la boca) És clar! Sóc un home de fusta! Així m'ha parit i m'han fet! Però... és que els homes de fusta no podem pensar? A més a més....és que vostè sap quins pensaments tinc? És que ens està prohibit als hòmens de fusta el pensament? És que tinc expressament la prohibició per llei?
SECRETARI-FISCAL.- (Emprenyat, però ridícul) Ja li he dit que no! Que no; que sí, que no! (Despistat) Per on anàvem? Ah, sí! De ser... un....ho....me....de....fus... (Es dorm)
(Breu soroll a la sala. El jutge continua el fil, condescendent)
JUTGE.- Sí; sols per ser de fusta i pensar. No importa què. Supose... (dubta). La sala afirma (Ja més segur. Veu que tot el públic present ha fet un gest afirmatiu amb el cap) que vostè, senyor acusat, coneixerà el vell aforisme hindú: "Tothom home de fusta que pensa, serà considerat perillós". I vostè és un home de fusta... I vostè ha pensat, no m'ho negueu! I per tant, lògicament, és perillós. I és perillós per la salut pública ; (ovacions de la sala) pels benaurats bens inalienables de la pàtria (més ovacions). I que segueix pensant, encara és, i ho afirme (els pilars, les butaques, trontollen per la força dels aplaudiments) perjudicial pels nostres interessos... (Dels Serveis Centrals l'adormen, per les darreres paraules, que oblida) Doncs bé! Anava dient...(no recorda. L'auxiliar-pilota del costat dret li parla a cau d'orella) Com anava dient, aquesta sala, la qual tinc l'honor de presidir per designació del nostre benvolgut salvador (reverències i aplaudiments) s'ha reunit per jutjar-lo i condemnar-lo...
ACUSAT.- (Es desfà dels lligams dels guàrdies. Desesperat) Això és una iniquitat! Va contra les normes de justícia i llibertat. Va contra l'esperit de ...
JUTGE.- Calle vostè, senyor acusat home de fusta! Ací no som per jutjar les lleis vigents ni les normes de justícia, sinó a vostè! Ara bé, té, com persona lliure d'un país lliure (tothom cobert a la sala, es descobreix i saluda; alguns aplaudiments) tot el dret a defendre's, si ho considera oportú... I sdi no està d'acord amb el veredicte, sempre pot recórrer la sentència, perquè altres tribunals més capacitats i ...
ACUSAT.- (Amb impotència) Com vaig a defendre'm i com haig de fer-ho i per què, si ja m'han dit que van a condemnar-me?
JUTGE.- Això no importa! Està davant un tribunal legalment constituït i pot exposar el que vulga i desitge en la seua defensa. I si les raons són convincents, les proves demostrables i amb bases de certesa...
ACUSAT.- (Amb veu esperançada) Em deixaran lliure?
(El Secretari-Fiscal es desperta. Veu l'acusat parlant)
SECRETARI-FISCAL.- Li torne a dir, per segona vegada, que no m'interrompeu! I a la ter-ce...ra-va...la...ven...ju...da...(S'adorm altra vegada).
JUTGE.- ...Si tenen bases de certesa passaríem la vista a un altre tribunal... amb millor capacitat per rebatir-lo... i més poderós que aquest. Podria, si de cas, guanyar uns dies... No massa, perquè en aquestes circumstàncies -i sols en aquestes- la maquinària burocràtica va de pressa! (Baixant una mica la veu. Confidencial) Jo, personalment, li aconselle que encarregue la defensa als advocats d'ofici Pit, Pat i Pot. Els millors de la ciutat! De la ciutat? No! Els millors de tot l'estat, sens dubte! M'he permés dur-los. Hi són a fora, esperant... Què opina?
ACUSAT.-(Amb resignació) Què hem de fer! Guanyarem uns dies, si més no. Bé, d'acord!
JUTGE.- (Cridant) Advocats! Entreu i comenceu la defensa!
(Entren PAT, PIT i POT. Són idèntics. Porten armilla negra, calces grogues, i carteres verdes sota el braç. Tot el que segueix ho reciten com si foren titelles-joquet, amb to uniforme. A la sala, de tant en tant, crits i remors de "quina eloqüència!", "fantàstic!", "extraordinari!" i semblants. A gust del director d'escena)
PAT.- Davall el mirall hi ha un raspall de cavall.
PIT.- Els morts no tenen por de ningú.
POT.- Tres i dos són sis, però tres per dos són quinze.
TOTS TRES.- Els hòmens, els homes. Els hòmens i les dones de fusta!
PIT.- El nus de la corbata està malament, però la porta resta oberta.
POT.- Les cadires de tres potes acostumen tenir quatre potes. És per això que són cadires!
PAT.- Diu el proverbi xinés que quan cau aigua és que plou!
TOTS TRES.- Les cases, les cases! Les cases tenen trespol. I els animals que volen tenen plomes... d'escriure!
(Durant la intervenció dels advocats defensors, tretze femelles nues, només amb el sexe tapat per la bandera americana, assagen passos de ballet, fugint de quatre negres armats, que les persegueixen. Els assistents al judici semblen escoltar els advocats. Els assistents a la sala no se sap ben bé si escolten els advocats o miren l'espectacle).

(Es fa fosc)

QUADRE TERCER (opcional)

(Abans de fer-se fosc, i a judici del director d'escena, s'hi pot adobar l'actuació continuant amb una voràgine eròtico-pornogràfica, de durada acceptable. Tot dependrà dels negres, de les tretze senyoretes, i del director).


QUADRE QUART (o tercer, segons convinga)

(La mateixa sala. Sols canvia el cartell, que ara diu "NI FUSTA NI DRAP, TOT AL CADAFAL". La paret de l'esquerre també té una reixa amb flames. El jutge, però, és un altre. Amb fesomia simpàtica, fins i tot. Sembla benvolent. No hi ha fiscal)

ACUSAT.- Mire, senyor jutge... M'ha tret de casa meua, on estava llegint tranquil·lament...
JUTGE.- Ai! Però... els homes de fusta llegeixen? I.. si fóreu tan amable, podríeu dir-me què llegíeu? No és per res! Simplement, tinc interès en comprar-me un llibre i no sé quin escollir... N'hi ha tants!
ACUSAT.-(Ignorant les qüestions, i continuant) Per què, precisament a mi? Hi ha centenars d'homes que pensen i precisament...
JUTGE.- (Ofès) No s'ho crega! I a més a més, vostè és de fusta! En confiança, i li ho dic de debò, no crega mai el que diuen els diaris... Homes que pensen! Quin desgavell, Déu meu! I a més, de fusta! On s'ha vist cosa semblant?.
Malgrat tot, he d'explicar-li el procediment legal. Mire, s'ha seguit, per jutjar-lo, una norma inveterada en els nostres costums i maneres de fer, les quals admiren tots els països civilitzats, per descomptat. Aquesta norma està inspirada en els jocs dels infants, que com és ben notori són nets de malícia, i que demostren, des de ben jovenets, un sentit estricte de la justícia, alhora que pur i sense connotació de cap tipus. Nosaltres, doncs, hem volgut seguir l'exemple càndid i innocent dels xiquets. El sistema, exactament igual que el joc infantil, es diu "trenta i l'ou". I, a aproximadament és així: quan les nostres FPO -Forces Públiques de l'Ordre- tenen constància explícita d'aquelles persones que pensen -i posen una èmfasi especial en aquells que són de fusta- confeccionen la seua fitxa en targetes, paper especial, mida 15x20cm. I quan en són més de trenta a l'
arxivador, passen la feina als nostres administratius, dintre la jurisdicció oportuna. Aquells, eficients, remenen les fitxes escrupolosament, després del cafè de les deu i abans de l'esmorzar de les onze, i comencen a comptar: un, dos, tres, quatre... fins arribar al trenta. A qui correspon el trenta-u -que anomenen "l'ou"- aquell és el sospitós-culpable. Immediatament es fan els llistats, que els ordinadors transmeten a FPO altra vegada, secció 'Defensors dels No Pensament', els quals es dediquen a localitzar aquell individu i el porten a presència de la justícia... D'aquesta forma que mai podríem titllar de partidista ha arribat vostè ací...
I ara, plau d'explicacions! Entraran a la meua ordre els tres fiscals d'aquest tribunal superior i... (Alçant la veu; gairebé xillant) Honorables fiscals, entreu!

(Apareixen els fiscals. Són els mateixos PAT, PIT i POT, amb la indumentària una pèl canviada. Comença la seua actuació)

TOTS TRES. (A cor) Som els tresls tres fiscals més bons, més bons, de tot l'estat. I els tres més bons de tot el món!
PIT.- Jo sóc Pit, el fiscal més bo número u.
PAT.- Jo sóc Pat, el fiscal més bo número dos.
POT.- I jo sóc Pot, el fiscal més bo número tres.
TOTS TRES.- (Amb una melodia amb aire gregorià) I anem a condemnar-lo! I l'anem a condemnar!!
(Queden quiets. A l'escena, tothom es mou, excepte ells. Tot els que diran a continuació, sense moure's. Vocalitzant exageradament)
PIT.-Dos i dos fan vuit, però les pomeres no fan autonomies.
PAT.- El meu pare i la meua mare són germans.
POT.- A cada carta li cal un sobre i un segell. Sols així les cadires ponedores tindran sis potes.
PAT.- El meu pare i la meua mare són cosins.
PIT.- Anar amb els genolls per terra; anar amb els peus per terra; anar amb les cames per terra. Deliciós!
POT.- Malgrat tot, els gats continuen tenint set cames i quatre vides! Quin diluvi!
PAT.- El meu pare i la meua mare no són res! Ni mare ni pare!

(Ha anat pujant la tonalitat de veu. Xicoteta pausa silenciosa. Ara, tots quiets!

PIT.- (Dirigint-se a Pat) Li agraden a ' vuesa mercè' les vaques?
POT.- (Contestant-li) És de debò una beguda? "KolaKoka" és una beguda?
PAT.- (Ennuvolat) El meu pare i la teua mare...; el teu pare i la meua mare..., el seu pare i la teua mare...., el meu pare i la seua mare...
PIT.- Dos i dos són quadre; dos i dos fan cinc; dos i dos són sis; dos i dos fan vint-i-sis!
POT.- Doncs jo tinc cinc cincs i mig i un set!
PIT.- En resum i resumint, tant valen tres com trenta-cinc!
PAT.- Vint i vint, quaranta! Quan mon pare pixa, ta mare canta!
POT.- A mi pose-me'n una dotzena de quinze!
PIT.- Setze jutges d'un jutjat mengen fetge fregit d'un penjat!

(Les intervencions, cada vegada amb més rapidesa i cridant més. Ara, ja tots tres cridaran alhora, al mateix temps, paraules mig articulades, fins arribar a un soterrament d'aquelles. Durant el parlament, els llums s'han apagat i encès, ininterrompudament, sense control. Després de l'apagó final, s'encenen de sobte els llums. Sols queden a escena el jutge i l'acusat).

QUADRE CINQUÈ

JUTGE.- Llavors, no vol demanar gràcia davant un altre tribunal?
ACUSAT.- Per què? La sentència, crec, seria la mateixa.
JUTGE.- Molt ben dit! Es nota que té seny, vostè! Aquest tribunal, amb la seua potestat i d'acord amb la legislació vigent (estossega) ...donat el cas que l'acusat es reconeix i considera culpable del seu delicte... (tus altra vegada) ... per haver pensat, tot i ser una home de fusta -agreujant considerable-, té el deure i l'obligació moral, fent justícia, de condemnar-lo a les següents penes:
Primera: D'ara endavant serà un home de carn.
Segona: Veurà la televisió tots els dies -sobretot els fulletons-; anirà al futbol els diumenges i en parlarà els dilluns, dimarts i dimecres.
Tercera: Dedicarà els altres dies de la setmana a treballar en una oficina d' una empresa pública del nostre benvolgut estat, seguint escrupolosament l'horari establert: mitja hora de feina normal, i la resta, fins les vuit hores, per entrepans i cafès, incloses les conserves intranscendents i els pessics a la cuixa de les companyes.
Quarta: Llegirà també unes quantes novel·les de l'oest americà al temps d'esplai. Podrà accedir també als nous "best-sellers", sempre que siguen de procedència anglosaxona.
Cinquena: Farà un ús indiscriminat d'internet, sobretot en horari de treball.
Sisena: Quede ben clar i entès que li caldrà anar al treball en un cotxe de fabricació nacional, queixant-se a sovint dels embussos. I que sols beurà refrescos de patent americana i si fuma, sols podran ser cigarrets canaris.
I setena i última: Anirà de vacances a una platja del litoral mediterrani, quan més atapeïda, millor. Es valorarà per concurs de mèrits amb 30 punts.
Senyors, aquest tribunal ha dictat sentència!
(Dos cops de martell a la taula. I dirigint-se amistosament al condemnat)
I en confiança, li diré, senyor, que s'ha estalviat la part de sentència que parla de la hipoteca de vivenda, que si no...

(Fosc, altra vegada. Cau el teló. Davant d'ell, quan els espectadors van marxant...)


EPÍLEG

PRESENTADOR.- Què? Ja se n'aneu? Que no us ha agradat, la crònica del meu amic i company?
Al meu país, quasi tots som de fusta. Us ho dic sincerament! Hi ha, però, lleis fusticides que fan que nosaltres, homes de fusta, ens tornem homes de carn... Amb les enveges, l'estultícia, l'egocentrisme, i la malevolència d'aquestos... Ai! si al meu país encara quedaren molts homes de fusta!!!


FI