Problemes de tempo (converses ensimismades en un calidoscòpi)

Un relat de: Red Pèrill

En una conflictiva conversa.. ell, o sigui, jo, em deia a mi... (amb un lleuger reverb, cassete vuitantero..)

-No perdis mai el tempo...

I apareixia un gran rellotge espasa esposat al meu canell... ( i volteretes a les gibrelletes..)

I hi podriem entreveure rellotgets en froma d'arracades petites, campanes sota les parpelles..

(cronòmetres en bombolletes de xampú)

Cucuts bomba sota el llit...

Despertadors vibradors de pila infinita foradant als timpans...

(tot perdent el tempo...)

-I hauries d'haver anat amb compte
(ell a mi, mi a nostru senyor ego)..
perquè quan el tempo et porta,
quan la parella de ball t'estira i fox-trot però tu ni idea...
et trobes que no encalces el pas zebra a puestu,
els semàfors en vermell, les dutxes estalactites abans que esponges...

Les historietes derrapen sense ton ni son, amb prou feines xirimbiri fregant la nineta...

Les mirades es claven, i les rampoines t'ericen...
mentre al mirador distribueixes dimensions
art decó de safareig
més què
apropiar-te casetes de playmòbils i ultra-lleugers
(que serien al cel lo que una Variant trucada i un Yasuni a una comarcal qualsevulla una tèbia nit d'estiu ...)

-Quan tempo el porta et i tu disbauxes, el pols tremola,
i famolenc, menges i llences a parts iguals...
La pena enorme,
la satisfacció agredolça doncs el monstre de les cavernes sempre està a la que et giravoltes observant a través de l'omoplat, d'algun tendó anònim...

i el sents perfectament bellugar-se encara que floti etèriament...

Et sents conserge obrint l'escola quan els nens ja transmuten recollint debers enverinats de polsim
i d'aprenentatges que si per ells fos >>>>
Santillana bonita reina del mar - caligrafia
bicicleta a la font trobada,
no em toquis el que no sona que em despentino
l'aprendre a ser un perfecte imbècil capcot
sempre s'hi és a temps
doncs per recitar com una fotocopiadora
(dictats que podrien ser elegies o pistes d'esquí vieneses)
jo hi posaria un vibràfon
on cada tecla fos una part de la teva cara dolça,
lluna seca on espasmes multicolors
castell de focs
endiablades mozzarelles de baratillo
(abans de la colonització...)

-Si haguessis enganxat el pas zebra a puesto...

Comentaris

  • Com t'embales![Ofensiu]
    ginebre | 14-10-2006

    T'embales rodolant pendent avall i... yujuu!!
    No entenc res però em quedo sense respiració, com si hagués rodolat avall avall, amb lletres consonants i altres estris, nens amb debers i les zebres desbocades.... buf!
    Haig de rellegir a veure què pesco a la propera rodolada. Es un gustàs.