Probablement, adéu

doncs jo t'acabo de descobrir i ja em dius adéu...
ara em faràs buscar relats teus... ben valorat!
sort!

i desitjo, que sigui un adeu temporal, i que no siguin 15 sino menys els dies que triguis en passar per aqui amb un nou "relat". Fa poc que soc per aqui i una de les grans coses que m´agraden de RC es trobar "gent" com tu. Molta sort per endavant! i repeteixo.. ens arriba el que escrius i que no deixi d´arribar-nos. Una abraçada.

Et felicito per haver arribat a publicar ja dos llibres, però em sap molt greu que pensis amb marxar de relats, ja que per molts de nosaltres ets un referent.
Espero que t'ho repensis i de tant en tant ens continuïs donant l'alegria de poder tornar a llegir quelcom teu.
Una abraçada

Repensa-t'ho, però facis el que facis, SORT!

presa en ferm, faria un comentari diferent i probablement només et desitjaria molta sort en el camí literari. Però com que llegeixo que t'ho repenses, hi afegiré el meu desig de seguir llegint els teus fantàstics versos.
Tot i així, facis el que facis, molta sort i una abraçada.

i trobo aquesta notícia. Escriu llibres i un amica de sapiència també per relats. Tu ets un dels meus referents

ets una meravella! i tu Antoni, un crack de poeta!!

gyps

... el manifest del deomises, del que m'he assabentat per la gypsy...
També em declare deixeble de l'Antoni (amb limitacions també).
I espere seguir gaudint dels seus magistrals sonets...

Salut!

FRANCESC

Estimat mestre:

Un vent gèlid vingut del mateix Hades ha glaçat i trasbalsat la nostra pàgina. Però més gèlid ha estat llegir del teu possible comiat de Relats en català.

Sé que hi ha etapes en la vida, sé que cal superar-les, després de viure-les i gaudir-les, i marcar-se nous horitzons. És un fet natural en nosaltres evolucionar i canviar, nous reptes a endegar, noves il·lusions per a experimentar.

En motiu dels meus sonets (14 en total) dedicats a tu, em vas preguntar el perquè de tanta dedicatòria cap a tu. És senzill: admiració, amic Casals, admiració i només això. Admiro el teu llenguatge, els teus versos, les teves imatges. No cal saber més de tu, els teus versos són clars i parlen de tu excepcionalment. Però volia oferir el poc que tinc per a oferir-te per a que tinguessis constància de la meva admiració cap a tu: la meva poesia. A part dels comentaris.

Tornant al vent gèlid, sé amb quin ànim queda l'estima pròpia en rebre un comentari destructiu i una valoració més que baixa i injusta. Personalment ja he tingut diverses ocasions de rebre'n. I tinc constància que no sóc l'única persona que ha sofert aquesta actuació: aquest darrer cop gypsy (la víctima que, admirablement, més enrenou ha provocat), Unaquimera, un servidor, i de ben segur que d'altres relataires que, per falta de temps per part meva, no sabré trobar entre els "escollits" d'aquest lector anònim.

He de confessar que el primer pensament va ser abandonar la publicació de versos o de relats en la pàgina. Però, per què omplir de satisfacció aquest personatge mediocre i envejós del talent o la facilitat de paraula dels altres? Per què enfonsar-se i rendir-se abans de combatre? Hem de permetre a aquesta ànima revessa que dibuixi una rialla de victòria?

La meva resposta va ser que no i des d'aquestes línies vull encoratjar-te a seguir endavant, amb nosaltres, les persones que valorem la qualitat i el bon gust, que estimem la literatura i la llengua catalana, que tenim una educació i un respecte cap a les altres persones.

Aquestes línies són dedicades a la teva poesia, amic Casals, als teus versos i per a esperonar el teu valor per a enfrontar-te contra la gelor de la falsedat i de la covardia. No entris en el joc del silenci, així és com permets el trepig, la submissió i la irreverència. Signo aquestes paraules per a recuperar les teves paraules, trameto aquestes línies per a tenir notícies del nostre amic Casals amb promptitud, per a saber quantes persones són valentes per a recolzar aquest escrit.

Una abraçada ben forta i sincera del teu deixeble (amb limitacions també)

llegirte. Ni més ni menys.

Jo et veig avui entre els autors més valorats. Realment, entre tants i tants que es mouen per RC, i coincideixo amb tu, n'hi ha molts que són bons, i dir qui és millor i qui no, és bastant estúpid. Ahir ho explicava molt bé el Jaume Cabré a les pàgines de l'Avui.
Bé, els que em coneguin una mica sabran que estic en contra de les valoracions puntuades i els concursos, però en el teu cas, si hi ha justícia en estar entre els primers, és clar que se n'ha fet.
Encara no he llegit en tu un mal poema. Diria que ni un mal vers.
En tot cas, tu faràs i decidiràs. Si tornes, seràs benvingut. Si no, que tinguis molta sort en altres "papers"...
Una abraçada,

franz

Aquest adéu no rotund és fruit del que ha significat REC per a tu (i per una gran majoria). Costa deixar-se anar, perquè a banda de gaudir del plaer d'escriure i ésser comentat, de poder llegir altres autors, aquest és un web humà. Sí, molts em catalogarien de poc realista (jo que en sóc un munt), però és que a banda de ser un medi virtual, des dels primers dies ja sents que estàs com en família, i l'oportunitat fantàstica de participar en presentacions de llibres, trobades literàries i altres més deslligades del món literari, fan de REC un amic, un gran amic, que sempre hi és. I és per això (suposo) que el teu adéu és aquest "probablement".

Que tinguis la sort per companya en el camí que triis i que la teva poesia parli ben fort.

Petons,

angie

això és el que espero, que sigui un adéu per estones, i que de vegades vinguis a fer alguna visita.
Em sembla que et trobarem en els teus llibres, si en vas publicant, però res com aquest web per fer intercanvis i tertúlies o per contactar amb els i les teves lectores de forma ben directa.
Que et vagi molt bé i fins aviat.
I moltíssimes gràcies per compartir
ginebre

Hi ha alguns dels teus darrers escrits que em feien pensar que t'estaves plantejant la possibilitats de plegar de Relats en Català. Massa referències a la mort d'allò que tu anomenes "l'altre".
Alguns desitjos:
1. Que no pleguis
2. Que si ho fas sigui transitori
3. Que si és transitori, tornis aviat i sense demanar disculpes
4. Que si no tornes, si més no, de tant en tant ens deixis encara que sigui en comentari alguna empremta.
Algú ho ha dit: no és incompatible el paper i aquest espai. Més d'un i més de dos es belluguen en els dos àmbits. M'imagino que les raons són més profundes, potser fins i tot estiguis escrivint com un boig i no et pots permetre el "luxe" de perdre el temps per aquí... (és broma, és broma....) .
En fi, que vagi tot molt bé, fes-nos saber això del llibre i fins aviat.

jo espero que no marxis de relats.
Basicament, perquè és un goig i un luxe llegir-te.
Comprenc el què dius al parlar de llibres de paper.
Tot i que potser ho podries compaginar si en treus profit i plaer.

Facis el que facis, ha estat un veritable plaer poder gaudir amb els teus versos!

gypsy

He llegit el teu acomiadament que espere no siga definitiu. Ens manquen poetes com tu, que marquen camins i obrin noves perspectives. Jo he gaudit molt amb els teus poemes, però també és veritat que ningú com tu mateix ha de saber què deu de fer.

Una forta abraçada amic!
Salut!

FRANCESC

PS Al remat vaig presentar el meu recull "L'espill de l'orb" al Premi de JoEscric...

Primer un jurament, després un olor a ferida. Però de seguida un agraïment incombustible per tot el que has donat, i un aferrar-me al "probablement" que penja del títol com un creixent de lluna.
I un prec egoista:
Humilment, et demane que, de tant en tant, t'hi aboques a aquesta la teua cala, i llances l'àncora, i ens portes un tast del que desxifres allà on et duga la teua estrella.
Al menys jo, romandré en suspens, guaitant l'horitzó, per si ve una vela, o la brisa arriba.

Una forta abraçada, amic, company, poeta.

Amic Antoni, fes el que trobis que has de fer. Això és el més important. Però sàpigues que molts, jo el primer, enyorarem el teu mestratge. Necessit estar convençut que aquest no és un adéu definitiu, i que hauré d'estar a l'aguait fins al dia que decideixis regalar-nos de bell nou algun dels teus magnífics poemes. Sí, esper que només sigui probablement.

Som molts els qui penjam coses en aquesta pàgina, però no sou massa els qui feieu que RC s'elevi a les cotes de sensibilitat que s'ha d'exigir a la bona poesia. Gràcies Antoni per tot el que has publicat, per aquests 54 "relats" que, des d'ara, començaré a imprimir-me i a estotjar en el calaix que reservo a la bona literatura.

Amic Antoni,
Davant el que acabo de llegir, què puc dir? Doncs que és una llàstima que hagis pres la decisió de deixar de penjar poemes, tot i que sembla que tampoc ho tens del tot clar. RC (tu sempre n'has dit REC, però la majoria en diem RC) és un web especial. Molts l'han compaginat amb la publicació en paper sense problemes, però el que és cert és que de tant de tant, com qualsevol cosa a la vida, es necessari desenganxar-se'n (és addictiu!).
Aquest terrorista del que parles no és el primer ni serà l'últim. M'acabo de veure a mi a la llista de més valorats, cosa que em sembla totalment injusta, però suposo i espero que aviat tornarà a la normalitat.
Et considero un dels millors poetes del web, d'una maduresa sublim. Només em queda desitjar-te molta sort, i espero sincerament tenir, de tant en tant, notícies teves a través d'aquesta pàgina.

Salut, Antoni!