princesa

De petita sempre havia somiat en ser una princesa, viure en un castell envoltada de gent que m'estima, tenir un bonic jardí on poder passar-hi hores i hores contemplant les flor, i sobretot trobar el meu príncep. Tenia aquella satisfacció, al pensar que algun dia totes aquestes coses es farien realitat, com un conte de fades. . .
Ara ja han passat bastants d'anys des de aquell moment que vaig pensar en aquestes objectius, m'han passat moltes coses en tota la meva vida i ara puc opinar sobre ella, sobre el tema de viure en un castell; d'acord, soc sincera, en un castell no visc, però tinc una senzilla casa i una gran família, que per mi són molt importants, sobre el jardí on passar tardes i tardes observant les flors, això s'ha convertit en els meus amics, ells són les flors que contemplo cada dia, els que veig créixer al meu voltant, els que m'ajuden a fer-me forta, i sobretot, són petites flors que amb el pas del tems mai es pansiran, perquè una bonica amistat, és veu el principi, i mai el seu final.
Sobre lo del príncep, he passat algunes histories amb petites persones, que amb el pas del tems i estar amb elles s'han convertit en grans persones, de moment amb això de trobar el meu príncep i estar amb ell per SEMPRE, no he tingut gaire sort, ho he passat malament , he petit per persones que no mereixien el meu amor, no he donat prou amor en aquelles persones que em pensava que no m'estimaven i en veritat estaven enamorades de mi, hi ha cops que m'he parat a pensar sobre el que estic fen, el que es la meva vida i quins plans tinc, busco i busco respostes però mai arribo a trobar-les.
Se que algun dia aquest príncep que sempre he volgut tenir al meu costat apareixerà, i es quedarà al meu costat per sempre, perquè és el que ell voldrà i es el que jo sempre he volgut. Estar enamorada és un procés no un esdeveniment.