Princesa?

avui tenim la imatge d'una princesa amb sabates de tacó altes, netes blanques, de cristall, per que no? maquillades, fines sempre, amb melenes llises amb extensions o sense elles... però, hi ha moltes princeses amagades sota imatges que passen més discretament, sota el silenci de no voler ser vistes, ni que es fixen en elles totes les mirades... cada dona, siga com siga, és una princesa

les princeses son aquelles que menys es veuen, però tan sols amb una mirada es sap qui duu i qui porta aquesta màgia. serà que ho ets?

petonets guapisima!!

molt bo akest text! descrius una realitat mlt certaaa! (x desgracia)
On em arribat a para..? cada cop n'hi ha més d'aquesta gent, i segurament a la resta d generacions n'hi haurà més...i vet a sabe si a pitxo!
Com mlt b an dit abns, ls millors princeses no tenen res a veure am totes akestes caracteristiques del text, i son ls k realment valen la pena.
Un ptnassss! ;)

Sí, molt bo! Però aquesta seria una princesa força estúpida i lligada a unes normes igual d'estúpides sobre la bellesa i la riquesa. Clar que la majoria de les princeses són iguals... jejee

El relat, ben escrit, senzill però intens i colpidor. M'ha agradat!

Petonarros!

Jo opto per aquella princesa que no segueix els esquemes, crec que aquesta idea, cada vegada té més cares, ja que ara hi ha princeses que tampoc segueixen els patrons.
Tan de bo algun dia no hi hagin princeses establertes dins d'uns marges, sinó que cada persona sigui la seva pròpia princesa.

Crec que és més facil del que sembla,
oblidant aquestes ximpleses.

Em faig creu que amb les revolucions d'igualtat... augmentin aquestes bejenades, i avui en dia fins i tot els princeps blaus es posen cremetes.

en to irònic sobre una realitat global i personal que ens condiciona el dia a dia.
Està bé que juguis amb nivells diferents de contingut.

M'agrada el to directe i l'estructura en forma de sagetes de veritat. Bona la conclusió.

I bé, bonica ho sento, no he pogut evitar-ho, t'he triat per ser la meva presonera...i t'he encadenat sense escapatòria possible...

un petó
fost

ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

mantenir la imatge... costa ser regular cada dia, convertir el cos (bàsicament descuidat, rebel i gandul) en una màquina ordenada, neta, brillant...
Però, per a PRINCESA, la de la foto teva de la bio: és el miracle dels infants. Tenen un cos esplendorós sense cosmètics ni operacions ni pesades gimnàstiques, el seu gest és natural, els seus ulls són pura llum per estrenar encara i tenen un poder innocent de captivar: el món no els ha canviat ni seduït, encara.
Ja t'han dit molts i moltes vegades que has evolucionat i ara escrius madurament i amb subtil bellesa.
Sempre et llegeixo, peró no gosava comentar-te, pensava que estaves enfadada amb mi.
No t'he de perdonar res, ets la meva amiga i PRINCESA!
Ptons i una abraçada!!!!
PD. Felicitats per la sele i per l'entrada a la Pompeu Fabra: la Uni "tremola"! je je...
Que et vagin bé les vacances, bitxo!

Hola, AnNna!

Feia molt que no passava pel teu raconet de RC, i ara que teniu un moment he pensat de fer alguna lectura.

Aquest poema, Princesa?, el trobo ben descrit, però per altra banda ambigu. Vull dir que les frases detallistes que empres per mostrar-nos aquesta situació potser són massa genèriques, i podrien servir per moltes altres situacions. No sé... és la sensació que he tingut en llegir-lo. Que no acabaves de centrar la temàtica.

Però com sempre: opinió subjectiva.

Un petonet, AnNna, i si puc et llegeixo una micona més.

LLIBRE

PS.- Felicitats, moltes felicitats per això de la Uni !!!!

has sigut tu?, com és que no dius res del que escric i parles d´altres coses?
Hi he possat un espia per saber qui és, si has sigut tú seria honrat confessar.
Respecte a aquest relat, està molt bé parlar de la violència de genere.Però crec que has de ser més contundent, i atacar sense pietat el puto machisme i castigar qualsevol tipus d´agressors, personalment, a la trena i castrats arrancant la pell a tires i lentament mentre el teixit és regenera i amb colonia per allargar el patiment.

Ei AnNna!! Gràcies per comentar-me alguna poesia!!
Aquest escrit teu, demostra en un 100% dels casos com sou les dones xD jaja.
Has sapigut donar aquesta imatge a la perfecció.
Apa, ja et llegiré una altra estona, perquè vaig a dinar.
Apa, petons!!!

Jajaja i tens raò les noies fem moltes coses per anar ben maques, i està bé maquillar-se una mica i tal i tenir cura d'una mateixa, jo u trobo molt bé, però una altre cosa es pasar-se i arribar als ideals que ens fan ser el que no som, i per dur-ner un vestit i cridar l'atenció evitar pasar-s'ho bé. Per cert només ta faltat ficar la cirúrgia estética, i esque a vegades algunes noies es maquillen tant perque en el fons son uns montres i no hiha esser humà que les aguanti XD. Si es difícil ser una princesa físicament avui dia surt tot molt car.

ser princesa
és portar lesa aixelles xopesde suor, pols del camí als peus, llavis tallats pel vent i tot l'amor al cor

Ara ja sé qui ets!! Que m'has deixat un missatge al flog i al raconet de RC!!

Petons!

Sol_ixent

...Anna!
sí que sóc la del fotolog, la mateixa mafia per tot arreu! ;P

molt bona crítica la que fas, jo prefereixo no ser cap princesa... i a qui no li agrada, que no miri!

petoooons

Gràcies pel teu comentari.
El teu relat m'ha recordat el dia de la meva primera comunió (ja fa molts anys) jo amb el meu vestit nou sense poder jugar amb els meus amics després de dinar. Era la meva festa però va ser un dels dies més feixucs que recordo.
Una abraçada

Però el relat, construït sobre la base d'una successió de frases, m'ha agradat força. Més que el propi relat en sí, però com això és una paradoxa i no pot ser: el relat m'ha agradat. Fins ara no se m'ha declarat boig, així que el que et dic més amunt, a pesar de ser una tonteria descomunal, te un cert sentit: el que m'agrada del relat son els pensaments que em provoca, que són molts.
Pots anar de plantejar-te el feminisme, les modes, inclús l'aspecte sociològic d'una ment com la que defineixes, d'una ment com la que defineixes en la que tots (no només princeses) en hi podem inserir..., etc.
Així que, en certa manera em desagrada que no ens masteguis aquests pensaments i per l'altre m'atrau que no ho facis.
Així que has aconseguit a la literatura el regust agre-dolç. Que atrau perque allunya...
Començo a desvariar, així que m'acomiado.

Una abraçada i fins aviat.

Arbequina.

Gràcies pel teu comentari.
Tens tota la raó en la manera com critiques un model estàndard de bellesa.

Mort a l'esclavatge estètic!

"RIOT AGAINST DIET! FIGHT FASHIONISM!"
Attila The Stockbroker - Supermodel.

M'ha encantat.

Fredegard.

Uf, que fort. En sé de moltes que haurien de llegir això, precisament perquè han escollit un camí errat que les ha portat a la soledat.
Ho dic perquè jo sóc del gremi contrari, faig cas d'una cançó que canta a vegades mon pare que diu més o menys:
Per presumir,
s'ha de patir.
El que és per mi,
posat-hi fulles…
Si totes fossim iguals, el món seria força avorrit, oi?