PRINCESA

Un relat de: gustav
Cada cop que la princesa dipositava els llavis en la pell llefiscosa d’un gripau, els seus nobles morros s’inflaven de mala manera i la cara se li omplia de grans i erupcions. Malgrat tot, s’aferrava al procés llegendari de trobar pretendent fent petons a un batraci, com si aquella fos l’única forma de trobar prínceps blaus. Amics i família consideraven aquesta pràctica anacrònica i la titllaven d’excèntrica, al mateix temps que feien escarni del seu rostre nafrat. Lluny de rendir-se, sa majestat, s’entestava encara més a trobar per aquesta via a l’home ideal, aliena a discriminacions familiars.
Però el temps va passar i un dia es va haver de rendir a l’evidència. Havia pentinat tot el reialme buscant la seva mitja taronja sense cap èxit. Llavors, derrotada, amb la cara encetada, purulenta, símbol del seu fracàs, va escollir l’exili abans que el retorn vergonyós. Va passar un temps malvivint d’aquí cap allà, sense cap rumb. Freqüentant amistats de baixa estofa que no s’adeien amb el seu pedigrí. I aleshores, sorprenentment, va patir un nou prodigi físic que, sumat al de la seva faç —cada cop més verda i viscosa— la va ensorrar definitivament. El seu cos va començar a minvar gradualment, tant que, en poc temps, va desaparèixer a ulls de tothom i el món del qual havia format part va oblidar-la per sempre més.
Per sort, mentre fugia del passat fent saltirons i anava acceptant la seva nova aparença, va arribar en aquell indret humit i fangós. I havent oblidat ja feia temps les seves aspiracions nupcials, va observar emocionada com era rebuda pel raucar de cent pretendents disposats a besar-la.

Comentaris

  • Roc- Roc![Ofensiu]
    Nil | 24-09-2018 | Valoració: 10

    Si no podia ésser la princesa d'un palau... vet ací que va acabant essent la princesa d'un Xargall. Un conte preciós que guarda un missatge existencial que ens pot ajudar a sobreviure davant els fracassos i desencisos de la vida. Guaita la Belen esteva, que no poden ésser com la Letícia, reina d'Espanya , ha acabat essent la "Reina del pueblo", estimada per l'audiència de Tele 5. A vegades en la simplicitat hi ha l'essència de la vida, roc-roc! roc-roc!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de gustav

gustav

51 Relats

51 Comentaris

19607 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
M'agrada escriure. Escric sense pretensions i sempre que puc, quan no puc (qüestió d'obligacions quotidianes), me n'adono que ho enyoro massa.

jsimon24@xtec.cat