Príncep blau

Ets tu, el noi que les enamora a totes. Cadascuna d'elles guarda un sentiment malencònic envers tu, envers el que els hi vas donar de mica en mica i els hi vas pendre de cop. Quan algú parla de tu elles sempre dibuixen un somriure tímid, gairebé inapreciable, però carregat de sentiments i records. Perquè ets màgic. I no ho dic jo; ho diuen elles. Ets romàntic, però sense excés. Ets pervertit i pervers, però en la proporció justa. Ningú que et coneixi prou bé serà capaç de criticar-te, ni tan sols jo que no et conec prou bé goso fer-ho. Saps jugar al futbolín i al billar. Saps fer que se sentin gust amb elles mateixes i amb tu, que cada moment que els facis passar sigui un record tempestuós que navegui sempre per els seus pensaments. Perquè després del teu amor no intenten oblidar-te, intenten perdonar-te. Cada cop que menciones el teu nom nom uns nous ulls s'encenen i amb ells un somriure tímid, gairebé inapreciable…