Primera visita en set anys

Un relat de: Sergi Elias Bandres
PRIMERA VISITA EN SET ANYS

… veig un bassal de sang a través del llit, a terra… em fa mal tot el cos… dec haver sigut imprudent, en el meu inent de suïcidi… estic sol, visc sol… el fet que el llit es transparenti no m’estranya doncs sóc en ple trànsit… he deixat a la porta de l’habitació, enganxat amb cel.lo, un full amb deu dels principals motius de la meva comesa… em sentia tan sol… la rutina em rosegava l’ànima com un punyal trencat dins el meu cos… jo que volia, fa molt de temps, resistir a tot pel sol fet de viure… no em visitava ningú, avui em vindrà a veure la policia i una ambulància… no tinc ningú de qui despedir-me… la vida m’ha guanyat a mi mateix… sento com plou… sento… ( se m’han tancat els ulls )…


Sergi Elias
05/05/2017

Comentaris

  • Colpidor al màxim[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 07-06-2017

    el teu relat és tan angoixant que fa mal.
    M'agradaria tenir uns braços ben llargs que poguessin abraçar a totes les persones que es trobessin en aquesta situació tan desesperada.

    Una forta abraçada, benvolgut Sergi.

  • Un dramatisme ben aconseguit[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 23-05-2017 | Valoració: 10

    Un dramatisme ben aconseguit d'un pobre suicida que, de tant estar sol i no saber entretenir-se, s'ha acabat matant. Pobre home. I aquestes coses a vegades passen. ¿És impossible evitar-les?

    Felicitats pel relat. Ens veiem!!

  • Angoixa[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-05-2017 | Valoració: 10

    Un escrit angoixant, duríssim, que reflecteix molt bé les conseqüències de la solitud. Breu, concís, al gra, les paraules descriuen l'estat d'ànim, no cal dir res més. Aquest forat negre l'has descrit massa bé. Una forta abraçada, Sergi.

    Aleix

  • tristesa[Ofensiu]
    olgalvi | 21-05-2017 | Valoració: 10

    És trist pensar que algú pugui sentir-se així, però és cert, és ben veritat. Ho has expressat molt bé, arriba profundament a l'ànima de qui ho llegeix. Felicitats!

  • Dur relat[Ofensiu]
    Marteta | 13-05-2017 | Valoració: 10

    Pot ser pel fet que estic re- llegint la nàusea de Sartre que les teves paraules semblen dites de la boca del protagonista de l'obra que t'he esmentat.
    La duresa de viure, la duresa de decidir sobreviure, el cos pesa, i les decisions encara més.
    Si no has llegit l'obra te la recomano, la idea és completament compatible, feixuga, com l'existència.

    Marta

  • Ottia, Sergi...[Ofensiu]
    Montseblanc | 11-05-2017

    ...com et passes... Brutal el teu escrit, fa mal, i segur que t'ha fet mal escriure'l, perquè a mi em passa, el que escric ho sento a dins.
    Una abraçada.

  • Tristor[Ofensiu]
    Ishtar1717 | 10-05-2017 | Valoració: 9

    Una tristor amb intensitat màxima ha invait e meu cos en acabar de llegir les teves paraules. Però no deixaré que aquesta vagi a més esperant una nova visita.

  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 10-05-2017 | Valoració: 10

    ostres ! que fort ! al meu pensar ho veig aixì

Valoració mitja: 9.83

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

620 Relats

1719 Comentaris

372623 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.

Però tinc felicitat i això no se m'escapa.


Sergi