Primera hora del dia

Un relat de: pixa-pins
Primera hora del dia.

Despentinada i nua
és com m’agrades més.
Dorms de perfil i l’alba t’acarona,
respires poc a poc,
estàs en calma.
La llum del sol, poruga,
travessa les finestres del balcó.
És una llum difusa,
invertebrada,
una claror que sedueix les ombres
sembrant de transparències els llençols.
Fa olor de cafè amb llet,
regna el miratge
d’un somni que es perllonga
de forma natural en el teu cos.
La realitat encara no fa nosa.

Comentaris

  • betixeli | 30-08-2012

    En aquest relat hi ha moltes idees que m'agraden. Està molt bé que la realitat no faci nosa!