Primera cita

Eren les 21:30 i nerviós vaig baixar a baix al carrer per agafar el cotxe. Seria el segon cop que et veia; les mans em suaven, nervis? Em dirigia cap a la Devesa, havia quedat amb tu a les 22:00, però no volia fer tard, no volia quedar malament.
Ja hi sóc, miro per tots els racons per si et trobava, però encara no hi havies arribat; el cor s'accelerava, cada segon que passava, el pols anava mes ràpid.
I allà vas aparèixer tu, la llum de la lluna il·luminava la teva bellesa; et vas acostar, el cor estava a punt de sortir del pit.
Anàvem passejant per la rambla, una nit fresca, però es veia venir que seria una nit especial. Vam entrar en un bar del casc antic, i siguen de poques paraules, vaig intentar no avorrir-te.
Les hores van passar ràpides, per mi van poques; ens vam decidir a marxar. Un altre cop per la rambla, camí cap als cotxes.
La Devesa estava solitària, no hi havia cap anima, nomes tu i jo. Amb l'excusa d'un CD d'en Sergio Makaroff em vas dir que t'acompanyes fins el teu cotxe, i com no, per poder passar encara que fos un minut mes amb tu, et vaig acompanyar. El vas buscar entre tots els CD's que portaves, i al final el vas trobar.
Ja només quedava la despedida, una despedida que no sabia si seria l'ultima, si mai mes et tornaria a veure, però de cop i volta, vaig sentir els teus llavis en els meus, uns llavis dolços, suaus i calents (un peto de mel, vellut i sol). Hagués parat el rellotge per sentir aquesta sensació durant molta estona, però havíem de marxar.
Camí cap a casa, un somriure brotava a la meva cara, un somriure d'haver-te poder abraçat i besat; i amb l'il·lusió de que aquest moment es tornaria a repetir un altre dia.
T'estimo!!!!