Primer i últim viatge

Benvolguda relataire:
Des de ARC estem treballant per publicar un llibre recull amb els finalistes seleccionats al “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i desitgem poder comptar amb el teu relat per la seva inclusió en aquest llibre.

Agrairem que et posis en contacte amb l'Associació per rebre més informació per correu electrònic a: associacio.relataires@gmail.com indicant el tema: “Publicació Secrets”.

Cordialment,
Junta de l'ARC

Benvolgut relataire:

Com a participant en el “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i pel fet d’haver estat seleccionat en un dels tancaments mensuals, voldríem recordar-te que el lliurament de premis tindrà lloc el proper dissabte 10 de setembre de 2011, a les 7 de la tarda, a la localitat d’Argentona (Saló de Pedra, carrer Gran 61).

En breu penjarem aquesta informació a la nostra web.

Esperem poder comptar amb la teva assistència en aquest acte i la teva participació en la convocatòria del present curs (temàtica que anunciarem el dia del lliurament de premis).

Cordialment,

ARC (Associació de Relataires en Català)

Un narrador ens va dosificant la informació de manera que aconsegueix mantenir la tensió del lector des de l’inici al final del breu relat.

Una història entranyable amb un desenllaç que no esperava. Els pares adoptius només els resta esperar que sigui feliç retornant als seus origens.

Ens seguirem llegint,

Núria

PS: Enhorabona per haver estat seleccionada!!!

Enhorabona!

El programa Històries, de Ràdio Argentona, i l’Associació de Relataires en Català (ARC) han triat el teu relat com a microrelat seleccionat del mes de febrer de 2011.

Gràcies per participar,

ARC

Tens tota la raó. Com dius, la ciutat és dura per als desvalguts. I la indiferència un síntoma de que les coses no són adients per a l'indiferent, que ha de rectificar i surar, però amb un nou ritme. Si.
Pel que fa al retrat de la societat, jo em refereixo a la indiferència que acabo d'exposar, massa trista per a aquests temps.

T'agraeixo jo també el teu comentari.

Pel que fa al teu relat:

Les inconveviències de la vida se'ns presenten, a vegades, amb temor però amb esperança. M'agrada el toc d'emoció del final que no sospitava.


Sergi

viatge rodó que acaba en el seu punt de partida.
enhorabona

He entrat en aquest relat per a veure com havies escurçat l’anterior per tal d’adaptar-ho als límits del concurs...
i amb gran satisfacció he vist que has aconseguit fer-ho sense que el text perdès el seu batec intern, que tant m’havia agradat quan el vaig llegir per primer cop, ni la seva éssencia.

Quan escric sobre la part eseencial no em refereixo tan sols a les dades de què ha de disposar el lector per a seguir la narració, que continuen apareixent en la mida adequada, sinó de l’atmosfera que l’envolta, i que emana des de les línies escrites per a facilitar-li la inmersió en les escenes, especialment en les darreres.

Per tot plegat, t’he de dir i et dic molt convençuda que has fet ( o tornat a fer! ) una bona feina, Núria!

I et torno a enviar una abraçada, que sempre és un plaer,
Unaquimera

paraules tan amables i encoratjadores i pels teus relats i poemes
una abraçadota
joan

Havia tingut ocasió de llegir el relat al repte del fòrum. impecable i precís, com tot el que he llegit de tu.
Ets una escriptora d'una sensibilitat i un talent molt valuosos.
Salut!
franz

Un relat molt dolç i suau... m'ha agradat molt, el ritme tranquil, la descripció, el llenguatge... i amb un final rodó.

Felicitats!

...molt bé. Toques un tema tabú i que tothom sap i ningú vol dir. Quantes mares com aquesta hi hagut en els convents. Quants fills han mort sense veure mai la llum. Quanta hipocresia en un acte tan bell com l'amor i el naixement d'un ser humà.

Una abraçada.