Primer exercici: l'inici. Josep Casals

Un relat de: Taller de narrativa
La Sara va descórrer la cortina perquè entrés la llum del matí i es va acostar al llitet de la nena, la reina del seu cor. La Maria dormia plàcidament de panxeta per amunt. Li va fer un amanyac i la criatura va mig descloure els ulls però, enlluernada, els va tornar a tancar amb força. Conscient de la presència de la mare, però, la seva boca dibuixava un somriure content. La Sara es va agenollar i hi va atansar el cap. Tancant els ulls, es va amarar de la seva olor i després, amb els llavis, li va fregar la galtona tèbia. Tot seguit l’hi va mossegar. Primer fluixet, com una carícia, i a continuació més fort, i cada cop més fort.
Va ser com si un despertador estrident la deixondis d’un son profund. Va tardar uns segons a reaccionar, a adonar-se que la nena plorava i xisclava, i que a la galta hi tenia l’empremta nítida, d’un vermell roent, de les seves dents.
Amb els ulls esbatanats, la Sara es va posar les mans a la boca sorpresa. No s’ho podia creure! Va agafar la nena als braços. L’acaronava, li feia petons. Què li havia passat? Havia fet mal a la reina del seu cor, a aquella personeta innocent que estimava amb bogeria! Li demanava perdó amb la veu trencada i les llàgrimes que li lliscaven galtes avall s’aiguabarrejaven, al pit, amb les de la seva filla.
A poc a poc la Maria es va calmar, fins que finalment va parar de plorar mentre se li adormia amb el cap recolzat a l’espatlla. La va tornar a posar al llitet, la va tapar amb cura, li va eixugar la cara amb un mocador de fil i se la va quedar mirant. Se la veia tan indefensa! De tant en tant encara inspirava fondo i exhalava un sospir tremolós. Les marques de les dents s’anaven diluint en aquella galta de porcellana nova, però a la nena li va quedar una expressió trista, molt trista, com la que la Sara va veure que tenia el dia que va néixer.

La Maria va néixer quan tenia deu mesos i llavors es deia Ming-Yue, que en el llenguatge xinés vol dir lluna que brilla. En realitat,

Comentaris

  • Descrit amb delicadesa[Ofensiu]
    Calderer | 19-05-2017



    Benvolgut Josep,

    M'ha encantat el teu text. Ben escrit, interessant, et deixa sorprès i intrigat. El primer punt de l'exercici, enganxar al lector, l'aconsegueixes plenament.

    Per altra banda, m'agrada la descripció de l'escena, com la fas de creïble, i la sensibilitat que mostres (sense ser embafador) descrivint petits detalls realistes com ara «Conscient de la presència de la mare la seva boca dibuixava un somriure content...» o « de tant en tant encara inspirava fondo i exhalava un sospir tremolós.»

    Pel que fa a la segona condició de l'exercici, presentar el caràcter d'un personatge de forma indirecta, també ho aconsegueixes, encara que queda més com una incògnita que no pas com una certitud: què li passa? Per què aquest comportament esquizoide?

    M'ha agradat tant el teu text que fins i tot m'ha fet ràbia. Perquè quan has de criticar alguna cosa, si la trobes massa perfecta la part miserable que tots portem dins es molesta i s'ofen. Si més no, això és el que m'ha passat amb aquesta història i per això me la he mirat amb lupa fins que he trobat una errada. Falta un accent! I llavors ja m'he quedat més tranquil i conformat: deixondís porta accent.

    També hi ha dues expressions que em semblen poc genuïnes: «panxeta per amunt» em sona raro, potser «panxeta cap amunt» o «panxeta enlaire». L'altre seria «agafar la nena als braços», em sona millor «agafar en braços». Ara, no sé si es poden titllar d'errors.

    I ja està, amb aquest error i aquestes dues opinions ja s'ha sadollat la part miserable de la meva animeta i et puc tornar a dir que m'ha semblat un text breu magnífic i que espero amb ànsia llegir la continuació. Perquè espero que continuï!

    Salutacions

    Lluís

  • hipertròfia emotiva[Ofensiu]
    lisboa | 16-05-2017

    Hola Josep!

    El primer que et volia dir, és el mateix que li he dit a l'home fosc: no has fet servir la primera persona, ens parles amb un narrador extern. No sentim la veu de la Sara.

    En general, el relat m'ha semblat interessant per diversos motius. Un d'ells és la de la mossegada -el nucli de l'exercici-, un fet en principi insòlit que, encertadament, narres però no interpretes; deixes que el lector tregui les seves conclusions i que d'aquesta manera es faci una idea de la personalitat de la protagonista.

    El vocabulari és ric, a vegades, pel meu gust, una mica massa poètic ("llàgrimes que li lliscaven galtes avall s'aiguabarrejaven" ). Tinc els meus dubtes respecte a la correcció d'alguna expressió ( "panxeta per amunt" ), els companys potser ens ho poden aclarir.

    I arribem a la frase final. La reprodueixo:
    "La Maria va néixer quan tenia deu mesos i llavors es deia Ming-Yue, .." .

    Interpreto que ens expliques, sense dir-ho directament, que la nena és adoptada. Però que les nenes adoptades neixin el dia de l'adopció, ho pot pensar una mare adoptiva com la protagonista, no un narrador extern. La frase quedaria perfecte en primera persona, en la veu de la Sara. Per altra banda, i aquí penso que ho has clavat, el fet de la mossegada queda explicat per la hipertròfia emotiva que pateixen moltes mares adoptives, sobretot al principi.

    Un text interessant, que fa pensar.

    Li llegiré a la meva filla. Que es diu Laia Min.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Taller de narrativa

25 Relats

80 Comentaris

4041 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
TALLER DE NARRATIVA

Voleu participar en una nova iniciativa? Teniu ganes de progressar en la tècnica de l’escriptura? Voldríeu conèixer els vostres punts febles com escriptors? Esteu disposats a criticar amb sinceritat i sentit i a rebre les crítiques amb humilitat? Aspireu a lliurar-vos dels empipadors errors ortogràfics i sintàctics? Us sembla que no avanceu? Necessiteu impuls i motivació per continuar escrivint o per tornar a escriure? Voleu llegir amb criteri i aprenent del que llegiu? Disfruteu escrivint però us sentiu sols i voleu compartir esforços i interessos?

Aquí teniu la nostra proposta :

Un taller que pretèn abastar tres aspectes de la literatura: llegir, escriure, comentar.

Un exercici cada 15-20 dies en tres fases: llegir-aprendre, escriure, comentar.

Primera fase: tots els participants ens llegim el mateix text (d'un autor bo, reconegut o interessant) i el comentem, discutim, aprenem. Posem 3-5 dies. A partir d'aquest text l'organitzador proposarà un tema.

Segona fase: escrivim un relat segons el tema marcat. En un termini de 7-10 dies.

Tercera fase: comentem els nostres relats. 3-5 dies. Un comentari intel·ligent, sincer i útil. I ben redactat. Aquesta seria, doncs, una part més de l'exercici.

L’essència d’aquests exercicis seria treballar la redacció, l'estil, el lèxic, la gramàtica, l'estructura, la trama… i deixar en un segon pla la història o l’argument. En resum, centrar-nos en la tècnica ja que les històries són les que cadascú necessita, li agraden o vol contar. I res de paraules prohibides o obligades.

Qui participi en cada exercici es compromet a fer una crítica intel·ligent, amb sentit, sincera i útil a dos o tres companys. O a tots si som poca gent.

Una d’aquestes critiques vindrà donada per sorteig, les altres las podrà escollir lliurement cadascú. I, és clar, es podran fer més critiques si ve de gust o es té temps.

Hi haurà un ORGANITZADOR que proposarà el text inicial i el tema de cada exercici d'escriptura i també organitzarà el sorteig dels comentaris/crítiques obligatoris. Anirà canviant, segons decidim entre tots.

Si voleu es podrà escollir un guanyador per cada tema que escolliria l'ORGANITZADOR o bé tots per votació. Pensem-ho, però, ja que l'essència de la idea és la d'un taller d'escriptura, no la d'un concurs.

Es penjaran exercicis i crítiques, aquí amb aquest nick de “Taller de narrativa”.

Si la cosa funciona, hi ha participació i interès es podria plantejar editar alguns dels textos, crítiques, comentaris... en un bubok o similar. Per a això escollliríem entre els participants un EDITOR que tingués experiència en el tema.

En principi pensem en un grup d'uns vuit participants que es comprometin a mantenir la continuïtat durant els propers mesos, fins a l'agost.

Si esteu interessats us podeu adreçar al primer organitzador:

lluisjulian58@gmail.com