Primer exercici. La venjança de la Mei Ling. Anna.

Un relat de: Taller de narrativa
Escarxofada a l'hamaca del jardí, amb un cigarret a la mà dreta i un gintònic a l'esquerra, l'obsessiona l'únic pensament que la justifica: una cuina sense rellotge, no és una cuina.

"Una cuina sense rellotge no és una cuina. No sé on tinc les botes d'aigua. Segur que la Patrícia me les ha tornades a agafar. Segur que les necessito. Ahir va ploure i la feixa de baix deu estar tota plena de fang. Mei Ling, per què ho has fet? Una cuina sense rellotge, no és una cuina. Bé, és igual, el que importa és el present. El passat no el podem canviar de cap de les maneres. A tots ens pot passar. Al papà li va passar el mateix quan l'Ernesto va canviar de lloc els cactus de l'entrada. No es poden canviar les coses de lloc."

L'Elisabeth s'incorpora i, des de l'hamaca, mirant de biaix el cos estès a terra, diu amb penediment: "Mei Ling, una cuina sense rellotge, no és una cuina". Sap que a l'última feixa encara hi queda un lloc per a la Mei Ling. Espera que la Patrícia, la seva germana petita, no l'hagi utilitzat. Se li ha girat feina. Abans de sortir de l'hamaca, decideix inclinar-s'hi una última vegada i fer una llista mental de tot el que ha de fer abans de les 18 h, hora en què ha quedat amb la seva mare per anar juntes a visitar el terapeuta.

L'adolescent entra a la cuina i veu, en un racó del marbre, el rellotge bocaterrós i amb les piles a mig treure. L'Elisabeth ara entén perquè el rellotge no és al seu lloc. Sospira i puja a la seva habitació. Tots els llibres i manuals d'autocontrol de l'estanteria semblen mirar-la ofesos, disgustats, decebuts. Es posa les botes d'aigua i va a l'estable. Agafa el carretó i una pala i torna al jardí per recollir a la Mei Ling. En arribar al lloc de l'hamaca, veu que el cos ja no hi és.

Anna

Comentaris

  • Inquietant[Ofensiu]

    Descrius, en tercera persona, un personatge psicòtic i inquietant. M'agrada molt com fas anar trets característics com que el personatge repeteixi frases que fan veure clarament que és obsessiu i paranoic. I per si no queda clar, apuntes que va a un terapeuta, que té llibres i manuals d'autocontrol que estan disgustats i decebuts. L'únic que diria és que si has d'explicar tantes coses potser és que penses que al lector encara no li ha quedat clar que la noia té trets psicòtics.
    Està molt bé com introdueixes que a la família no és l'únic cas desequilibrat, això dóna una imatge d'una "casa de bojos" que fa que tot sigui encara més interessant.
    Generes molta intriga i sobretot al final quan dius que el cos no hi és.

  • Comentari a l'Anna[Ofensiu]
    Josep Casals | 21-05-2017

    La Mai Ling, el papa, l’Ernesto, l’Elisabeth, la mare, el terapeuta...aquest garbull de personatges de cop i volta i en poc espai podria dissuadir de prosseguir la lectura. Podria, però has aconseguit crear tensió i curiositat. El lector voldrà saber qui és qui i què passa amb la Mai Ling.

    Amb el fragment que ens mostres, jo no sóc capaç de veure-hi caracteritzat ni el personatge principal —que interpreto que és l’adolescent Elizabeth— ni cap altre. Només intueixo que tots són peculiars, per no dir rars. Si bé la descripció indirecta d’un personatge era un del dos objectius de l’exercici, jo no crec que això s’hagi de fer necessariament a l’inici. Es pot anar fent a mesura que creix el text. El que sí considero molt important és que el començament creï expectatives i el fragment que ens mostres ho fa.

    Com a proposta, a l’última frase jo hi inseriria un “però”: « En arribar al lloc de l'hamaca, però, veu que el cos ja no hi és»

  • Peculiar família[Ofensiu]
    Taller de narrativa | 21-05-2017


    Ens presentes un personatge i de retruc la seva família. Els endevinem obsessius, violents, psicòpates... i amb un gran menyspreu per la vida humana. L'objectiu de descriure indirectament és acomplert del tot.

    L'altre objectiu, crear expectatives, també amb l'última frase que indica que la Mei ling no estava tan morta com semblava.

    Només trobo un punt a millorar a la frase "Abans de sortir de l'hamaca, decideix inclinar-s'hi una última vegada ..." Entenc que després de mirar de biaix a la Mei Ling es torna a estirar a l'hamaca... aquest inclinar-se pot confondre. Potser millor ajeure's, ajocar-se, estirar...

    Salutacions

    Lluís

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Taller de narrativa

25 Relats

80 Comentaris

4056 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
TALLER DE NARRATIVA

Voleu participar en una nova iniciativa? Teniu ganes de progressar en la tècnica de l’escriptura? Voldríeu conèixer els vostres punts febles com escriptors? Esteu disposats a criticar amb sinceritat i sentit i a rebre les crítiques amb humilitat? Aspireu a lliurar-vos dels empipadors errors ortogràfics i sintàctics? Us sembla que no avanceu? Necessiteu impuls i motivació per continuar escrivint o per tornar a escriure? Voleu llegir amb criteri i aprenent del que llegiu? Disfruteu escrivint però us sentiu sols i voleu compartir esforços i interessos?

Aquí teniu la nostra proposta :

Un taller que pretèn abastar tres aspectes de la literatura: llegir, escriure, comentar.

Un exercici cada 15-20 dies en tres fases: llegir-aprendre, escriure, comentar.

Primera fase: tots els participants ens llegim el mateix text (d'un autor bo, reconegut o interessant) i el comentem, discutim, aprenem. Posem 3-5 dies. A partir d'aquest text l'organitzador proposarà un tema.

Segona fase: escrivim un relat segons el tema marcat. En un termini de 7-10 dies.

Tercera fase: comentem els nostres relats. 3-5 dies. Un comentari intel·ligent, sincer i útil. I ben redactat. Aquesta seria, doncs, una part més de l'exercici.

L’essència d’aquests exercicis seria treballar la redacció, l'estil, el lèxic, la gramàtica, l'estructura, la trama… i deixar en un segon pla la història o l’argument. En resum, centrar-nos en la tècnica ja que les històries són les que cadascú necessita, li agraden o vol contar. I res de paraules prohibides o obligades.

Qui participi en cada exercici es compromet a fer una crítica intel·ligent, amb sentit, sincera i útil a dos o tres companys. O a tots si som poca gent.

Una d’aquestes critiques vindrà donada per sorteig, les altres las podrà escollir lliurement cadascú. I, és clar, es podran fer més critiques si ve de gust o es té temps.

Hi haurà un ORGANITZADOR que proposarà el text inicial i el tema de cada exercici d'escriptura i també organitzarà el sorteig dels comentaris/crítiques obligatoris. Anirà canviant, segons decidim entre tots.

Si voleu es podrà escollir un guanyador per cada tema que escolliria l'ORGANITZADOR o bé tots per votació. Pensem-ho, però, ja que l'essència de la idea és la d'un taller d'escriptura, no la d'un concurs.

Es penjaran exercicis i crítiques, aquí amb aquest nick de “Taller de narrativa”.

Si la cosa funciona, hi ha participació i interès es podria plantejar editar alguns dels textos, crítiques, comentaris... en un bubok o similar. Per a això escollliríem entre els participants un EDITOR que tingués experiència en el tema.

En principi pensem en un grup d'uns vuit participants que es comprometin a mantenir la continuïtat durant els propers mesos, fins a l'agost.

Si esteu interessats us podeu adreçar al primer organitzador:

lluisjulian58@gmail.com