Primer exercici - els delinqüents - Galzeran (homefosc)

Un relat de: Taller de narrativa
Algunes passes enllà del pont, en Klauss s’atura i mira cap a les modernes hamaques que, no dubta de la comoditat que aparenten, han estat regalades pel municipi a la ciutadania. Són de color fosc i duen un coixinet color os a sobre, per reduir-ne la duresa en estirar-s’hi. Estan orientades al riu, per així gaudir del pas fluvial relaxadament i pensa, que quan arribi la canícula de l’estiu i al migdia serà difícil trobar-ne una de lliure. N’hi han a la part alta i a la part baixa de la llera controlada del riu, entre mig els bars han estès un seguit de terrasses amb sofàs, butaques, i amples reclinatoris estil «lounge». A uns cents metres, en un d’aquells bars, li sembla reconèixer a algú que l’observa darrere d’unes ulleres fosques, els ulls no l’enganyen, aquella bola de greix és el Kurt. Ells prou que es coneixen, són de la mateixa quinta i s‘havien creuat, en el pati de l’escola i pel carrer, més d’una vegada, i més de mil. Seria difícil no veure al Kurt, un homenot gras, alt i cepat. Enlluernava, malgrat el sol trigaria poc en desaparèixer, i tot plegat no era cap motiu que l’hi impedís seguir sent prou distingible. Ara ja sap que s’han vist, gairebé a l’hora. Petulant com és, el Kurt saluda en la distància i amb grandiloqüència. En Klauss veu que s’està amb un parell de ganduls que, a diferència del Kurt i malgrat són igual d'aparatoses les seves espatlles, se’ls nota que estan força carregats de múscul, i ben repartits per tot el cos, que un sol braç d’ells podria aturar un camió amb tota facilitat. El Kurt l’aturaria amb el seu sobrepès morbós, el greix sobrer esmorteiria el xoc. No vol ni pensar d’un encontre nocturn i a les fosques amb cap d’ells. S’imagina que deuen ser els guardaespatlles, o potser tan sols són uns companys de feina, o del gimnàs. De fet, ni molt menys, ni poca cosa més voldria saber-ne d’aquests elements. A mesura que s’hi atansa, confirma el seu diagnòstic; el fanfarró rosat del Kurt no és que estigui gras, és com un bocoi amb potes. Va guarnit amb una caçadora negra que duu el coll alçat i deixa lluir un fulard marró, que sembla envellit i vol fer conjunt amb el barret «Stetson Vagabunder», que porta amb poca i malaguanyada gràcia. Mentre s’atansa decidit i tranquil, veu com, la bola de greix, mastega alguna cosa, un xiclet diria, mentre fa glops d’una beguda transparent en una copa per a combinats alcohòlics. Diria que el mira, o potser no, la cara la té enfocada en direcció al pont, directament per on arriba ell. Però les fosques ulleres, malgrat el sol ja està a l’horitzó, no li permeten saber on ha clavat els ulls. Tot caminant xino-xano, mira l’entorn per esbrinar què deu mirar, i observa que entre ell i els trinxeraires fanfarrons, en un bar hi ha dues noies xerrant, una rossa i l’altra morena, que semblen models. I dues taules més enllà hi ha un matrimoni amb un xicot a les portes de l’adolescència, segurament el seu fill, que juguen a cartes. Qui sap què mira el llardós del Kurt, no hi ha ningú més en aquell tros d’esplanada lúdica.
Encara abans d’arribar fins on estan ells, troba temps per observar l’amplitud del riu i el recorregut de l’aigua, i pensa que és injust no poder gaudir de cinc minuts per observar amb calma la vellesa dels últims raigs d’aquell sol de capvespre, enlluernant el cabal en trànsit i conferint uns colors de tonalitats càlids a aquesta hora fresca. I en un arravatament, es troba que ho està contrastant amb les galtes enrogides del Kurt, i aquelles mans blanques com el paper, de dits curts i amples, com menuts botifarrons de sang, però blanca. De fet, els vidres negres sap que sols són part del decorat. Somriu, encara està amb els braços alçats el Kurt, sap que qui s’acosta l’ha vist, però fa com si no l’hauria reconegut fins aquell moment i ara volgués fer-se notar, intentant crear un ambient de familiaritat en una trobada tardana de vells companys de cacera, o del club de tennis. I el Klauss s’ha quedat plantat un segon, com un estaquirot, amb aquell farcell blau elèctric que el Marks li havia endossat, no feia ni una hora.

Comentaris

  • Bona feina família[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 22-05-2017

    Gràcies per la vostra visió, de fet, ni era un començament, més aviat vindria a ser la segona part del començament. I el relat no va gaire més enllà, l'entrellat es resolt molt aviat, cosa que no vol dir que el relat en si no sigui, amb el temps, un primer capítol d'una història més llarga. De moment no està previst, però sí que m'agradaria. De moment seguirà en el calaix.

    Tema puntuació, realment, em costa horrors puntuar amb correcció, aquest era un relat que tenia aparcat feia molt de temps i treballant-lo pel personatge l'hi he canviat el temps verbal, cos que ha creat alguna confusió, i m'he deixat algun verb fora de lloc, i alguna frase mal construïda, a banda de les comes. Però en el fons ja m'està bé, perquè així em doneu aquella mirada al relat, aquells ulls, que jo no sé tenir alguns cops.

    Seguim treballant, i gràcies per la vostra visió.

  • Molt descriptiu[Ofensiu]

    Entre el títol i aquest inici de relat sembla una història de mafiosos que apunta a que començaran a passar-hi mogudes il·legals i alguna acció violenta. Fas descripcions molt acurades, que ens situen molt bé en un escenari i uns personatges molt concrets, però com diu el Lluís trobo a faltar una mica més de ritme i acció, que de ben segur passarà més endavant per tal com s'encara el relat.

  • El meu comentari[Ofensiu]
    Taller de narrativa | 21-05-2017


    He decidit comentar tots els textos, encara que sigui breument.

    T'he de ser sincer: aquest fragment no acaba de funcionar i no sé ben bé perquè. Potser és el ritme, potser perquè et perds en detalls (les hamaques), potser perquè no acaba d'estar estructurat per al que pretens: descriure un personatge i l'encontre amb el narrador.

    Em sembla que ja t'han comentat alguns problemes amb les comes i algun altre petit error que poden contribuir a que el text no flueixi com hauria ho hauria de fer.

    I les frases "Enlluernava, malgrat el sol trigaria poc en desaparèixer, i tot plegat no era cap motiu que l’hi impedís seguir sent prou distingible. Ara ja sap que s’han vist, gairebé a l’hora." queden una mica estranyes en el context del que està passant, pel canvi de temps verbal. També hi ha un error gramatical, crec, ja que volies dir al mateix temps, que és "alhora". També "malgrat que el sol"...

    Si que crea l'expectativa d'una història llarga de la qual volem saber l'entrellat.

    Salutacions

    Lluís

  • per l'home fosc .[Ofensiu]
    lisboa | 16-05-2017

    Hola home fosc! És un plaer comentar la teva aportació, com als vells temps ...

    Vinga som-hi:

    Començo per les coses que jo, si el text fos meu, canviaria. Però abans una consideració prèvia: no has fet un relat en primera persona, el teu narrador és extern, no ens ho expliques amb la veu del protagonista, del Klauss ! Això m'ha sorprès, ja que aquesta primera persona era una de les característiques del text de la Rodoreda.

    La puntuació. Jo sóc un desastre en aquest vessant, si només fos en aquesta.. , però en el teu exercici hi ha moltes comes que jo posaria en un altre lloc o, directament, no posaria.

    Alguns exemples:
    En la primera frase trauria la coma després del pont. La frase "Estan orientades al riu, per així gaudir del pas fluvial relaxadament i pensa, que quan ..." La coma darrera "riu" per mi no fa falta, la coma darrera "pensa" la trauria i la posaria en lloc del "i". Així: "Estan orientades al riu per així gaudir del pas fluvial relaxadament, pensa que quan ..."
    En fi, he tingut la sensació que has abusat de la puntuació, fent que les frases s'encallin una mica, restant-li fluïdesa al text. Ja ho veus; sensació. Que ja saps que diuen els castellans: "para gustos colores".

    Un detall, hi ha una frase, deu ser un lapsus, estàs en present i de sopte.. : "Enlluernava, malgrat el sol .." ... En passat sense motiu aparent.

    I poca cosa més a criticar.

    L'ambientació molt reeixida, els detalls aporten realisme, i el personatge del Kurt fa angunia, com ha de ser, segur que és un pinxo molt dolent. ;)

    Com et deia, ha estat un plaer!


Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Taller de narrativa

23 Relats

78 Comentaris

3521 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
TALLER DE NARRATIVA

Voleu participar en una nova iniciativa? Teniu ganes de progressar en la tècnica de l’escriptura? Voldríeu conèixer els vostres punts febles com escriptors? Esteu disposats a criticar amb sinceritat i sentit i a rebre les crítiques amb humilitat? Aspireu a lliurar-vos dels empipadors errors ortogràfics i sintàctics? Us sembla que no avanceu? Necessiteu impuls i motivació per continuar escrivint o per tornar a escriure? Voleu llegir amb criteri i aprenent del que llegiu? Disfruteu escrivint però us sentiu sols i voleu compartir esforços i interessos?

Aquí teniu la nostra proposta :

Un taller que pretèn abastar tres aspectes de la literatura: llegir, escriure, comentar.

Un exercici cada 15-20 dies en tres fases: llegir-aprendre, escriure, comentar.

Primera fase: tots els participants ens llegim el mateix text (d'un autor bo, reconegut o interessant) i el comentem, discutim, aprenem. Posem 3-5 dies. A partir d'aquest text l'organitzador proposarà un tema.

Segona fase: escrivim un relat segons el tema marcat. En un termini de 7-10 dies.

Tercera fase: comentem els nostres relats. 3-5 dies. Un comentari intel·ligent, sincer i útil. I ben redactat. Aquesta seria, doncs, una part més de l'exercici.

L’essència d’aquests exercicis seria treballar la redacció, l'estil, el lèxic, la gramàtica, l'estructura, la trama… i deixar en un segon pla la història o l’argument. En resum, centrar-nos en la tècnica ja que les històries són les que cadascú necessita, li agraden o vol contar. I res de paraules prohibides o obligades.

Qui participi en cada exercici es compromet a fer una crítica intel·ligent, amb sentit, sincera i útil a dos o tres companys. O a tots si som poca gent.

Una d’aquestes critiques vindrà donada per sorteig, les altres las podrà escollir lliurement cadascú. I, és clar, es podran fer més critiques si ve de gust o es té temps.

Hi haurà un ORGANITZADOR que proposarà el text inicial i el tema de cada exercici d'escriptura i també organitzarà el sorteig dels comentaris/crítiques obligatoris. Anirà canviant, segons decidim entre tots.

Si voleu es podrà escollir un guanyador per cada tema que escolliria l'ORGANITZADOR o bé tots per votació. Pensem-ho, però, ja que l'essència de la idea és la d'un taller d'escriptura, no la d'un concurs.

Es penjaran exercicis i crítiques, aquí amb aquest nick de “Taller de narrativa”.

Si la cosa funciona, hi ha participació i interès es podria plantejar editar alguns dels textos, crítiques, comentaris... en un bubok o similar. Per a això escollliríem entre els participants un EDITOR que tingués experiència en el tema.

En principi pensem en un grup d'uns vuit participants que es comprometin a mantenir la continuïtat durant els propers mesos, fins a l'agost.

Si esteu interessats us podeu adreçar al primer organitzador:

lluisjulian58@gmail.com