Cercador
PRIMER DIA DE L´ANY
Un relat de: montserrat vilaró berenguerContinuo pensant el mateix, els infants no tenen malicia, juguen i viuen tranquils i feliços els que són afortunats, malgrat tot hi ha nens que en el moment d´entrar al món sembla que ho facin per una porta equivocada. Són desgraciats, pateixen fams, maltractaments, malalties i moltes vegades guerres i mort. Aquest son els innocents del món que sense cap culpa paguen totes les maldats de les persones adultes. Són mereixedors de tota la nostra força per construir lis un món millor per ells, I de treure'ls de tanta ignomínia.
Ara aquest any em faig unes altres reflexions. Per desgràcia he tingut d´anar a uns quants enterraments de persones a les quals tenia estimació, per ser persones conegudes i amigues.
En tots els acomiadaments els familiars feien una lloa de la seva vida i això m´ha fet reflexionar molt.
En tots descrivien a la persona molt bé, tal com jo sempre l´havia conegut amb les seves virtuts , els defectes que per desgràcia tenim tot, quedaven en un calaix. Però jo sempre he vist que el que deia feia justícia de la seva estada a la terra, del sentiment d´agraïment i de no oblit de la seva persona, car els quedava el record per sempre. I ja ho diuen qui és recordat no mor mai.La seva obra perdura.
Llavors jo em pregunto a mi mateixa. Que diran de tu?
I no em se respondre massa, mai havia pensat tan seriosament en l´hora de l'acomiadament.
No diran era persona creient i devota, perquè no ho sóc pas.
Suposo tampoc diran era una bona mestressa de casa , perquè , valguem Déu i la Mare de Déu !, sóc un verdader desastre.
No diran era una bona esposa, submisa al marit, perquè no ho he sigut mai.
Llavors em pregunto, puix que que has sigut en aquest món ?
Responc que una dona, mare de dos fills als quals he estimat més que qualsevol cosa . Una filla que he estimat a la meva família , pares avis, germans no n´he tingut, per al que no he pogut saber que és un germà. Una dona que li agrada la música , els animals, els llibres i les persones. Li agrada viatjar, deixar volar l´imaginació i que amb els anys ha adquirit sentit de l'humor.
Una dona, que li agrada escriure, que ha guanyat algun petit premi en literatura, té diversos escrits publicats, un llibre escrit i mai publicat en un calaix, cents de relats publicats per internet i cents de contes escrits i estripats. En fi res de res. Una persona que li agradaria publicar un llibre abans de morir, per allò suposo de . TENIR FILLS PLANTAR UN ARBRE I ESCRIURE UN LLIBRE.
En fi com que suposo no serà gaire extens ni agradable el que diran al meu enterrament, plego, com que no ho escoltaré, doncs tant tranquil·la. Crec que avui m´he posat una mica tètrica i no és el meu caràcter ser així.
En fi amics penso començar l´any escrivint molt i llegint com sempre. Escoltant música i continuant ser el desastre que sóc, no en se més que hi farem. Dec haver heretat els gens dolents dels meus familiars. I també ús confesso no tinc massa voluntat en canviar.
Plego, per avui ja ni hi ha prou!
UNS DESITJO A TOTS ELS AMICS DEL FACEBOOK I A TOTS ELS QUE EM llegiu, ( els meus fills diuen, no són amics) i en això discrepo per complert, TINGUEU UN ANY PLE DE COSES BONES MOLT MILLOR QUE L´ANY HORRIBILIS QUE deixem Enrere.
MOLTA SALUT , PAU I LLIBERTAT I COM SEMPRE, VISCA CATALUNYA LLIURE I SOBIRANA!!!. ENDAVANT AMB FORÇA!
Comentaris
-
Ei, ...[Ofensiu]Bonhomia | 17-01-2018 | Valoració: 10
... Montserrat! Que de desastre no en tens res! Jo a vegades m'hi sento, però... després se'n ressorgeix. Molts ànims i projectes per aquest any!
Sergi : ) -
No pateixis[Ofensiu]SrGarcia | 13-01-2018
És millor no amoïnar-s’hi gaire amb aquestes coses. Que diguin el que vulguin i prou...
Que tinguis un bon any i segueix escrivint.
-
La vida continua...[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 08-01-2018 | Valoració: 10
Diran de tot! Fins i tot hi haurà alguna veïna criticaire que farà mofa de com has quedat arregladeta dins la caixa, si es que no t'incineren, és clar!. Hi sortirà algun noviet d'adolescència que se li escapara alguna intimitat verda que vàreu tenir ambdós plegat . També, si la teva partida s'esdevé en una edat encara de fer goig, sentirant dir: Tant que li agrada presumir de semblar eternament jove i ja veieu: no som res!. Pobreta! Diran altres que no tenien inquietuds literàries i sí enveja de tu. Tot afegint-hi: tant que li agradava romancejar per escrit...i ja veus: calaix de sastre! I després, encara sortiran males-pecares, que diran... Pobre Montserrat tant que ha fet pels de casa i la vida continua...
-
força[Ofensiu]Karin | 08-01-2018 | Valoració: 10
Tu pots tirar endavant perquè tens molta força, endavant
Valoració mitja: 10
l´Autor
464 Relats
1635 Comentaris
323655 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquèa dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.
Últims relats de l'autor
- FÀBRICA DE PARAULES
- NAGHIB MAHFOUZ I KHAN EL KALILI
- L´ELEFANT D´EGIPTE
- TROBADA AMB ISIS
- ELS COLOSSOS DE MÈMNON
- DE LUXOR A ASSUAN
- LES QUATRE PASSAREL-LES I EL NIL
- AEROPORT DE LUXOR
- UN AVIÓ DE CINQUANTA ANYS
- COSIR AMB ELS MORTS
- MARISCADA AL CAIRE
- ELS ULLS DEL NIL
- Somnis d’ estiu
- MALEÏT TRETZE
- Sant Jordi