Cercador
Primer de maig.
Un relat de: Epicuri- Compartir:
Què se'n ha fet
dels paradisos
humans?
Que s'ha fet de la
societat de l'oci?
Mai cap senyor,
va voler treballar.
Lluitar si, pot ser
molt divertit.
Per què no és
la màquina
esclava?
d'una societat
civil?
La vida. per si
mateixa.
No ni ha cap
economia,
mes que el
temps.
La companyia
de tot el que
és viu.
Edificis, recorden
oficines buides.
En quin punt,
ens hem
perdut?
dels paradisos
humans?
Que s'ha fet de la
societat de l'oci?
Mai cap senyor,
va voler treballar.
Lluitar si, pot ser
molt divertit.
Per què no és
la màquina
esclava?
d'una societat
civil?
La vida. per si
mateixa.
No ni ha cap
economia,
mes que el
temps.
La companyia
de tot el que
és viu.
Edificis, recorden
oficines buides.
En quin punt,
ens hem
perdut?
Comentaris
-
Perduts[Ofensiu]kefas | 08-05-2018
Recullo el darrer vers esmicolat: En quin punt ens hem perdut ?.
Jo crec que mai ens hem perdut. No es pot perdre qui no sap on va. Per altra banda, ni falta que fa. Ara és l’hora d’entaforar el nas en un lilà. Allà dins hi pots trobar un paradís. Dels molts que ens envolten
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
426851 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com