Cercador

Llista categories

Primer conte sobre una vivència imaginada de la mort violenta.

Un relat de: Arbequina

Avui se m'ha oprimit el cor pensant que moria en un submarí avariat. M'he vist corrent per passadissos minúsculs i claustrofòbics plens de gent aterrida, companys a qui ja no reconeixia. La meva mirada, com la de tots els altres, es perdia cap endins en un desconsolat estupor, el signe extern d'un cervell computant un missatge clar però difícil d'assimilar: això s'acaba, és la fi.

Caminava a trompicons ansiós per arribar a la cambra d'oficial (doncs a la imaginació se li ha ocorregut atorgar-me aquest grau). Un cop dins i estirat al llit, em lamentava amargament. Maldeia amb desesperació no tindre una altra última cosa a fer que obsessionar-me amb tota mena de sorolls que el casc del submarí feia sotmès a pressions creixents. "El meu cap s'aixafarà com aquest ridícul vaixell", em deia, imaginant-m'ho horroritzat.

Sentia crits d'angoixa que travessaven amb odiosa facilitat la porta metàl·lica de la cambra. Jo, en canvi, no havia estat mai tan lluny de xisclar; se m'havia glaçat la sang i probablement l'enteniment, però, per contradictori que pugui semblar, la meva percepció es trobava en un nivell d'atenció proper a la hipersensibilitat.

Llavors començava una cursa frenètica per recordar-ho tot, com una afirmació monstruosa del jo que es perdia, i em venien a la memòria tota mena d'escenes on m'hi veia amb els pares. Les llàgrimes, que queien tranquil·lament, em feien una patètica companyia en aquesta hora final; l'hora en que un ésser conscient se n'adona que no és prou llest per entendre què és la mort però, desgraciadament, és suficientment intuïtiu per lamentar amb por i ràbia no poder fer res per canviar lo inevitable: que una consciència només viu un cop, que el jo mor sempre definitivament.

Comentaris

Afegir comentari

Si!!!!![Ofensiu]
Elm de Tuïr | 03-01-2007 | Valoració: 10
M'agraden els relats com el teu, que no s'estan d'osties: Et posen en situació i dintre del relat. Plasmació d'imatges impecable, que el lector pot vivenciar sense cap problema, així es tindria d'escriure, sense veus indirectes. I el final, perfecte, amb reflexió filosofica, cosa que en la vida real, no hi penses. Penses que t'afogues. Pero no hi treu merit, ans al contari, fa com un efecte de retroacció que surt del relat mateix. Simplement execelent!
Jo ho vaig somiar[Ofensiu]
umpah | 22-06-2006
No fa massa temps vaig tenir un malson en el que jo era un mariner del famós submarí rus Kurtz. Recordes el drama ?
Doncs el meu somni va ser tan real que fins i tot vaig estar a punt d'ofegarme perquè vaig aguantar la respiració durant molta estona.
Quan vaig obrir els ulls el pit m'esclatava i jo creia que anava ha empassar aigua.
El teu relat m'ha evocat aquell malson.
Has sabut transmetre la por i la desesperació.
m'ha agradat molt. Escrius molt bé.
Et seguiré .....

Una abraçada.
A mi també[Ofensiu]
Unaquimera | 05-06-2006
se m'ha encongit el cor llegint aquest primer conte teu sobre la mort en una situació tan claustrofòbica com la que tu refereixes, en un text en què destaca el bon ritme narratiu.

Algunes frases ben organitzades creen imatges molt plàstiques: "Sentia crits d'angoixa que travessaven amb odiosa facilitat la porta metàl·lica de la cambra", per exemple, la trobo molt encertada com expressió d'un fet objectiu i d'una sensació subjectiva al mateix temps, d'un estat d'ànim intern.

Molt a destacar el final, en el que fas afirmacions rotundes: "una consciència només viu un cop, que el jo mor sempre definitivament". Un acabament colpidor, sense dubtes de cap tipus.

Tampoc dubto que et continuaré llegint; fer-ho sempre em reporta agradables sorpreses.

Una abraçada gens violenta,

Una quimera

l´Autor

Arbequina

30 Relats

348 Comentaris

56998 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Afegir a preferits

Biografia:

La veritat: no m'agrada escriure. Però durant un temps va ser la manera en què vaig canalitzar el plaer per crear, que abans aconseguia composant al piano, del que em vaig veure físicament allunyat. Tot i que ara m'apassiono composant a la guitarra, encara vaig escrivint. M'ha quedat, sorprenentment, com a hàbit. Així i tot, ni el talent ni el gust que tinc per aquests dos arts és equiparable i, com ja deia en una biografia anterior, tan sols Txèkhov aconsegueix fer-me intuir que la literatura és gran, molt gran, potser tan gran com Bach, com Mahler, com la música dels millors.
Com a lector sóc irregular i caòtic. Porto molts llibres alhora, de diverses disciplines, i els vaig acabant de mica en mica. M'agrada llegir de tot, però llegeixo poca poesia - i massa història, potser.
Com a "escriptor" afeccionat, sóc encara més caòtic i, de fet, no porto al fi cap de les idees que em venen al cap i que tan sols escric fins els tres quarts, la meitat, la quarta part, una frase... hi ha de tot! N'hi ha que estan acabats i els considero inacabats.

De mi - com si no hagués parlat de mi als paràgrafs de damunt - dir que em dic Xavier, tinc 25 anys, sóc economista, sóc exagerat, no m'agrada Barcelona, no m'agrada el cava, no sóc ni misteriós ni dolent i , per tant, a les dones no els agafa massa sovint l'impuls instintiu de voler conèixer-me i canviar-me (i, per tant, voler-me), sóc ateu, sóc liberal, penso que la societat catalana ha de prendre absoluta sobirania de sí, sóc estranyament feliç i, la veritat: no m'agrada escriure.

Que tinguin un bon dia.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >