Primavera (haikús)

tot el que et rodeja fa olor..de primavera...
Amb tu, quedem impregants de perfum, de nius, de cants, de vols..de llibertat...
Rep tot el meu amor.................

...florits, perfumats, diàfans. Jòvens, amb un sentit profund de renaixença.
Bons, molt bons!

Salut i rebolica, xicona!

PS. Fes atenció al segon haikú, vers intermedi.

He observat una il.lusió real de com pot ser un dia, ja sigui estiu, hivern, primavera o tardor. M'ha fet il.usió llegir-lo.


Sergi

Només una ment noble i oberta als quatre vents és capaç de cloure la primavera en cinc haiku, modalitat poètica molt difícil de fer.

Gràcies Nonna, pel teu regalçUna abraçada ben forta
Joanalvol

Abans que la primavera ens abandoni deixa'm tornar a flairar i sadollar-me dels teus esplèndids versets.
Tens una màgia tan especial creant haikús que ja arribo a pensar que disposes de poders màgics perquè deixes el lector hipnotitzat de tanta bellesa. No riguis, no, que t'ho dic seriosament.
La meva estimada i admirada veïna, l'Anna Rispau, sempre em diu que ets una gran poetessa però, per damunt de tot, una persona que transmet tant d'amor i comprensió que aconsegueixes revifar l'ésser més enfonsat de la terra. I no tornis a riure- humil com et sabem- que t'ho diem amb el cor a la mà.
Una abraçada plena d'això, d'amor, que és el millor que et puc enviar.

Mercè

No sé pas que ha passat...el botó havia quedat travat i ara han sortit mil comentaris...jo no sé si es poden esborrar, no sé com fer-ho...Em sap greu...Sóc una sapastre amb potes per la informàtica.

Estimada Nonna, gràcies per aquests meravellosos haikús. Les dues vam coincidir en agafar el tema de la primavera i els nostres poemes es complementen però el teu recull traspua sensibilitat, coratge, esperança, tendresa. Ets la Mestra dels haikús.
Perdona que no t'hagi escrit abans, porto una setmana al llit amb un dolor intensíssim perquè em van fer anar a Navarra i em van fer tot tipus de proves en un dia, això i el viatge, fa que no remunti però milions de gràcies pels records, abraçades i petons que la Mercè em transmet de part teva. Gràcies de tot cor pel teu alè constant i incondicional.
Espero poder seguir gaudint de la màgia que deprenen els teus haikús.
Un ram de petons esclatant d'il.lusions.

Estimada Nonna, gràcies per aquests meravellosos haikús. Les dues vam coincidir en agafar el tema de la primavera i els nostres poemes es complementen però el teu recull traspua sensibilitat, coratge, esperança, tendresa. Ets la Mestra dels haikús.
Perdona que no t'hagi escrit abans, porto una setmana al llit amb un dolor intensíssim perquè em van fer anar a Navarra i em van fer tot tipus de proves en un dia, això i el viatge, fa que no remunti però milions de gràcies pels records, abraçades i petons que la Mercè em transmet de part teva. Gràcies de tot cor pel teu alè constant i incondicional.
Espero poder seguir gaudint de la màgia que deprenen els teus haikús.
Un ram de petons esclatant d'il.lusions.

De matinada es desperta la vida pels uns i s’adorm per altres. Després de la boira sempre neix el sol.
Res més lluny de la meva imaginació que estar molest amb vós, i menys encara sense tenir-ne cap motiu. El blog m’absorbeix molt i no puc dedicar tot el temps que voldria a la gran família de Relats.

Des del far una abraçada.
onatge

Amb una cadència que sembla música. Trobo que és tot un art fer servir tan poques paraules i crear aquestes imatges tan plenes d'harmonia. Com han dit abans, poses el llistó molt alt perquè són uns haikús bellíssims.

Ocells, flors, pluja. Elements que ens aporta la primavera i que ens donen alegria al cor. I tu que ens ho presentes amb poques paraules però totes tan líriques que ens trasbalsen.
Nonna_Carme, espero que estiguis bé de salut i que gaudeixis de la primavera amb la teva família i amics.
Una abraçada

Mira, una poesiao un haikú que comencin parlant d'orenetes ja m'ha robat el cor. Són uns ocellets tan fantàstics, tan positius i amb tan bons presagis que el seu piuleig ja em fa somriure. el seu caparró rodó les fa encara més simpàtiques. La resta dels haikús m'han encantat, m'han deixat un bon regust a la boca. Un relat que cal tenir a prop aquests dies. I quan no sigui primavera, també. Una forta abraçada i fins aviat.

Aleix

Això teu si que és bufar i fer ampolles, Carme!
Quin poema tan planer, accessible, delicat, ple de música i de paraules boniques. Primaveral, com el seu motiu. Sembla que t'hagi sortit "sense voler", sense esforç.
No recordo què vol dir haikús, tot i que m'ho van explicar fa un temps. Hauré de tornar-ho a preguntar.
Una abraçada i gràcies pel teu comentari d'aquest matí. Et seguiré llegint, sobretot per aprendre!

per seguir el contacte literari i els teus comentaris amables , espero poder llegir aviat els teus nous poemes i escrits
una abraçada
joan

aviat et telefono...Ja t'explicaré, quan ens trobem com és "d'embolicat" el mue món..però ser amiga teva és und els regals més valuosos que m'ha fet la vida...
M'agraden molt els teus haikús...
Ja et protaré els haikus guanyadors a Olot, d'aquest anys i podràs veure com són mplt del teu estil..FLICITATS.....i fins.. molt aviat!!

Quins haikús més preciosos i oportuns!

Resulten perfectes per acompanyar el teu desig d’una primavera feliç, que m’ha arribat avui i m’ha fet somriure, i ara vull reenviar-te a fi de què ho sigui també per a tu, benvolguda Carme!
Per correspondre’t degudament, t’ofereixo uns altres versos molt propers als teus, que espero siguin del teu gust si decideixes assaborir-los: Sonata de primavera

Pel que fa al teu darrer comentari, que t’agraeixo molt i molt, tens tota la raó i no la tens...
Intentaré explicar-me breument: quan una persona queda nua de sentiments li ha succeït el pitjor que li pot passar a algú, tens raó;
però quan vaig escriure “vestida d’indiferència davant el dolor dels altres” feia referència a la necessitat que hi ha en determinats moments de cobrir la sensibilitat amb una capa aparent d’indiferència protectora, ja que costa soportar el patiment que causa en el cor i en la ment contemplar impotent el patir del proïsme, quan no es deixa de sabver endins com injust, quan es té ganes de plorar davant segons quines imatges, o de còrrer a ajudar en sentir segons quines notícies, ... però cal continuar amb la vida de cada dia, amb les seves prioritats i servituds.

T’envio una abraçada primaveral,
Unaquimera

uns haikús perfectes en l'estructura, el contingut i el vocabulari. Una bella i humida primavera
et felicito


Per cert no sé si ja ho has fet però et convido a llegir, si et ve de gust és clar, l'últim poema que he penjat al meu nouvingut blog, que tot just comença a caminar. El blog es diu “ ESQUITXOS D’UNA VIDA”.

El nou poema : UNA ESPURNETA MENUDA

Espero que t’agradi
un petonet

de retard, molt bones primaveres (les dues).
Les creacions sempre són vàlides, ja que
són expressions vitals d'un mateix.
Si li afegim ganes i sensibilitat, el seu encant
encara és augmentat.
Felicitats de nou!!!
...
A seguir creant, i el cor parlant...
D e matins cantant, o de nits jugant,
É s motiu brillant, o mostres flotant.
U n desig passant...i algú somiant.

Una abraçada gegant.

Uns Haikús que omplen l’esperit de flaires i cançons ,
un preciós cant a la primavera.

Felicitats, Nonna, la teva sensibilitat traspua en ells.

Una càlida abraçada primaveral,
Núria

però el que sí tinc molt clar és que aquests haikús desprenen la sensibilitat de l'autora. Nonna, ets una persona entranyable i ens ho transmets a les teves creacions.

Ens seguirem llegint,

Núria

PS: Em va fer molta il·lusió que ahir ens trobéssim, casualment, per Sant Boi.