Primavera caient

Un relat de: Marta
Primavera caient,
sucosa cirera,
amagada, entre fulles.

Primavera caient,
de cel blau ímpetuós,
tacat de ràbia dels déus.

Primavera caient,
dolç despertar.

Al jardí, flors
de blau infantil.
Somni innocent.

Comentaris

  • Estiu anhelat[Ofensiu]
    Densito | 21-03-2013 | Valoració: 9

    Quines boniques paraules les teves.
    em portan flotant d'aqui enlla. desitjan que arribi l'estiu brillant

l´Autor

Foto de perfil de Marta

Marta

8 Relats

7 Comentaris

5592 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Encara no

Perquè retorna,
quan sóc perdut en l'ombra,
un debilíssim
record d'infant, les ales
passen sense tocar-me

Salvador Espriu o l'emoció d'escriure


Llegint he fet la meva vida. Espriu, Tolstoi, Dostoveiski i Dickens, Vuit anys i vaig descobrir la guerra, estimada Kitty, en tres-centes pàgines. Apendre a escriure va ser la gran joia. Sis anys i contes sobre el bosc. Quinze i centenars de pàgines al darrere. Escriure és el que sóc.

Gràcies per llegir-me

Començant un blog,http://paraulesescollides.wordpress.com/