Cercador
Presonera
Un relat de: Fada del boscVull silenci,
vull pau,
vull tranquil.ltat,
però
el meu cor batega fort,
tan fort que tota jo tremolo.
Presonera de l'angoixa,
a través de les reixes
dels records,
veig la vida passar,
i jo no hi sóc.
M'han comdemnat,
a viure sense vosaltres
cadena perpètua.
Vull sortir d'aquesta presó,
vull tornar a viure,
vull tornar a somriure.
Comentaris
-
parlar amb les altres presoneres[Ofensiu]Persona | 03-12-2009
Ajuda a sentir-se un mica lliure.
Com les relles de la presó.
Els somnis ens alliberen.
Volem ajudar, algunes.
ni que sigui per fugir
de les nostres pròpies
misèries.
Els somnis són la veritat.
Com podríem si no
destriar-ne els records,
del que conscientment
em viscut en aquesta
realiatat o aquella?
No mes poden ser absents
els presents. Amb el goig
d'haver-los gaudit.
No se d'on vinc ni ón vaig,
Ara llegeixo els teus
relats i gràcies.
Per viure, per veure,
per explicar.
Que tot es molt
si ho sabem veure
i la natura i les flors
fins i tot al bosc,
de fades en van plenes! -
Quina paradoxa, veritat?[Ofensiu]brins | 02-12-2009 | Valoració: 10
Quan estem submergits en la tristor perquè la buidor ens aclapara la ment, cerquem el silenci... però el cor, que és més savi, ens ofereix batecs que a poc a poc hem d'anar abastant per retornar a la vida.
Colpidor poema, Fada del bosc, que tot i parlar de tristesa, expressa també la necessitat de tenir permanentment il.lusions.
Una abraçada,
Pilar -
molt emotiu[Ofensiu]flor de neu | 26-11-2009 | Valoració: 10
M'ha agradat , es una trita relitat que tothom un dia o un altre li toca viure.
Endavant que el cami es llarg i costos! -
Presonera...[Ofensiu]annah | 25-11-2009 | Valoració: 10
de la mort!
M'has fet posar la pell de gallina!!!
És per això que hem de viure al màxim la vida.
És tot el què tenim, aquí i ara....
Què passarà demà??? No se sap...
Cal vure instant a instant... cada moment amb intesitat. Amb passió, energia...
Perquè un cop creuem a l'altre món, ja no podrem tornar!!!
Una abraçada immensa!!
Anna -
Presonera...[Ofensiu]annah | 25-11-2009 | Valoració: 10
de la mort!
M'has fet posar la pell de gallina!!!
És per això que hem de viure al màxim la vida.
És tot el què tenim, aquí i ara....
Què passarà demà??? No se sap...
Cal vure instant a instant... cada moment amb intesitat. Amb passió, energia...
Perquè un cop creuem a l'altre món, ja no podrem tornar!!!
Una abraçada immensa!!
Anna -
aleixvb | 25-11-2009
M'agrada el poema. Segueix així.
és típic i tòpic, però voler és poder, sempre. Ànims!
Aleix
Valoració mitja: 10
l´Autor
33 Relats
300 Comentaris
53679 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Visc dins un bosc,un bosc d'emocions;
un bosc castigat per
les glaçades al hivern
i la sequera a l'estiu.
Un bosc on,
a la primavera
canten els ocells,
i a la tardor
cauen les fulles.
De fet...
només sóc una fada,
una fada que...
s'emociona amb les paraules.
lafadadelbosc@gmail.com