Presonera

Es una vida que he escollit
Es un camí que em toca seguir
Es una esperança perduda
Es un món que es fa petit

Dins la cuina m'hi passo les hores,
Com esclava del meu propi món
La rutina m'atrapa de totes les coses
I m'apunyalen tots els sermons

Arriba del seu dia immillorable
Tot xiulant i divertit
Passeja per la casa tot afable
Sense importar-li com estic

Escolto un cop molt a prop
És la seva mà a la meva cara
És la por que m'envaeix a poc a poc
És l'angoixa que sento ara.

Escapar d'aquest infern és l'únic que vull.
Una puntada de peu cau sobre mi, quan intento cedir
És una estona desagradable que no només la passo avui
M'agafa el coll i l'únic que li puc fer és escopir

Mentre està despert sóc la seva criada,
I si alguna cosa no faig bé rebo de valent
Però aquesta es la meva vida i no li veig sortida
Alguna cosa dins meu, em diu que marxi corrent

Denunciar-lo és una decisió difícil
Ja que és una bèstia sense límits
En aquest cas em sento dèbil
I Vull fugir dels seus crits

Espero el dia en que em pugui arma de valor
I tot sigui tan fàcil per fugir d'aquest món
On més que somriure m'espanta
On tot és tan difícil com cedir a no patir