Presoner per voler tornar a casa

Un relat de: Lèvingir

Havia estat pres per una injusticia, ara sortia de la presó i tenia por.
Complia condemna de 20 anys, en faltaven dos i el van deixar sortir.

Des de la presó entre la solitud rancia de la nit i les seves reixes, havia desitjat que aquest moment arribés. Un cop fora sentia que deixava casa seva.

Tornava al món real, a aquell món que abans havia estimat anys enllà, enrera. Hi tornava i es sentia despullat sense res.

On havia d'anar?
Què havia de fer?
Quin idioma parlava tota aquella gent?

Per un moment es va adonar que desitjava tornar a la presó.
Allò si que era casa seva no aquesta bogeria que veien els seus confosos ulls. La presa, la monotonia, el desordre, les corredisses.

Dins de la presó sabia on havia d'anar. Que fer a les quatre de la tarda i a les dotze de la nit. Aquesta es l'hora d'anar a dormir i aquesta altra, la de distreures amb els companys.

Es sentia sol, abandonat i fatigat. Fugia de la gent i dels sorolls, de la claror del sol, buscava l'ombra protegit com per una boira que no deixa veure el que hi ha darrera seu i com fonedís per la resta del món.

El turmentava el record i tot allò nou per ell.
A les nits plorava desesperadament.

No es treia la fredor del damunt del cos, com una absència del pensament, pel record de la presó i del seu passat anterior. Abans d'entra-hi, havia estat algú?
dins si que era algú.

Al revolt d'un carrer, va veure com una home i una dona, es feien petons i s'abraçaven amb la força d'aquell que es sent desitjat. Havia estimat ell algun cop? no ho recordava.

No es treia del cap la idea de fer alguna malifeta o petit delicte i tornar casa, a la presó li reconfortava.
Però aquestes coses no les savia fer, no les havia fet mai aquestes atrocitats. No havia fet mai mal a ningú, cap maldat al llarg de la seva vida, pel cap no li passaven aquestes coses.

Va passar les nits i els dies, amb una monotonia angoixant que es va apoderar del seu temps, de les hores.Els rellotges! tot estava aturat per ell.

Un dia com per trencar la quotidianitat va decidir veure exesiva desprorcionada i . Al primer bar que trobés.
Quan ja l'alcohol es confonia amb la seva sang, es sentir encara més sol, més trist. El mareig, la nausea i el vòmit!.
El van fer acabar plorar desesperadament demanant ajuda. Matins, tardes, vespres i nits.

No podia aguantar més aquesta remor que retronava dins al seu cap.

Llavors fart d'impotència, va agafar una pedra i la va estavellar contra l'aparador d'una botiga del davant seu esclafan-lo a bocins. Va venir la policia, ell fora de sí, va veure com no el diuen a la presó, puix la seva plaça havia de ser ocupada per gent més jove que ell.

I es va veure al carrer, malgrat tot el que havia passat, per primera vegada. Ni per tornar a la presó servia, No volen, no em deixaven tornar a casa meva. Es va dir.

Va deixar-se duu per la desesperança, la deixadesa, i la depressió. Abandonat i perdent el coneixement l'anima deixar el seu cos i tot es va acabar per ell.

Fi

Lèvingir



Comentaris

  • Telmo Santos, president de[Ofensiu]

    En nom de les nostres empreses, l'hi agraeix el seu comentari favorable, al voltant del nostre treball poètic. Atentament,


    Telmo Santos, President.

  • Situació límit[Ofensiu]
    Filalici | 11-09-2006

    Recordo la pel·lícula "Cadena perpètua", en què un dels personatges sortia en llibertat condicional després de cinquanta anys i es suïcidava. És molt complicat perdre tot el suport d'una vida després de molts anys de rutina i sense sorpreses. Bona descripció dels sentiments del protagonista.

  • Relat trist i dur[Ofensiu]
    gypsy | 05-09-2006


    aprofito l'avinentesa,


    ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

    Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

    R en Cadena

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lèvingir

Lèvingir

189 Relats

1173 Comentaris

179245 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Lèvingir, Un antic drac vermell

escric: -perquè sento, demano i crido parlo, enraono i mai retrocedeixo.



jlherj@gmail,com


Sempre hi ha un record per la gent que s'estima encara que a vegades no hi siguis o no hi puguis ser tant com voldries