Presó 122

X330 has estat condemnat a passar un Nivell 5 en la presó 122...
M’anomenen Xavier Monfau i per mala sort sé qui sóc realment, sóc el X330.
La meva història es com a mínim esperpèntica. Sé que quan ho expliqui no em creureu, us pensareu que estic xiulat o que fa poc m’han tret del psiquiàtric, però és real, més o menys com aquest món a on esteu vivint.
La cosa va començar fa un temps, vivia en un altre lloc, no puc dir un altre Univers perquè no és veritat. Els Universos tal com els coneixeu han estat creats pels qui manen a on jo vist i no per gaudir de les vistes sinó per enviar als qui “no es porten bé” a “Reciclar”.
Una vegada t’han condemnat envien la teva consciència a un ser que acaba de néixer en la presó corresponent, com és natural no saps qui ets i segons el nivell de condemna les has de passar més o menys “putes”. Alguns de vosaltres dieu que els que son rics o tenen el poder han nascut amb la flor al cul, però no us equivoqueu, moltes coses han estat creades per fer “bulto”i existeixen perquè així els altres com tu o jo pensem que podem arribar a aconseguir el que ells tenen, però és mentida, tot està controlat perquè cadascú arribi a on ells volen i, en aquesta vida, encara que tenim la llibertat de intentar fer coses i aconseguir-les, té un final ben clar, el reciclatge de la vostra consciència.
Doncs la presó 122 és la que anomenem Terra. Les presons també tenen nivells i la Terra, diguem-ho així, és una de les presons de nivell mitjà, n’hi ha d’altres que us farien posar els pels de punta. Bé, a cada galàxia només hi ha una presó del nivell que sigui, ho deuen fer per si tecnològicament la presó en qüestió avança, tinguin camps per córrer.
Segons els meus càlculs em queden 30 anys de condemna, ara en tinc 40, doncs tot s’acabarà quan en tingui 70, bon número. Aquí a la Terra 70 anys són forces anys, però quan torni haurà passat per mi com un segon d’aquí.
Un cop hagi acabat la condemna la meva consciencia tornarà a casa i passarà un avaluació. Si la passo seré lliure, però sinó em tornaran a enviar a un altre presó, que normalment mai és la mateixa, per allò dels records. Tot i així a algú, per error, l’han tornat al mateix lloc i ha tingut flaixos de la vida anterior.
Ja sé que em direu que si sé tot això el més fàcil és suïcidar-se i compte nova, però no sabeu pas que dieu, el suïcidi pot agreujar molt la condemna i creieu-me, hi ha nivells que són difícils de superar.
Bé, ara continuaré vivint, aguantant la carga feixuga d’aquest cos, les seves necessitats, malalties i mancances, però tan sols us he de dir que si voleu tornar a ser lliures, tan sols heu de seguir el que va dir... Ostres! Ara no sé el seu nom...És igual aquí ho teniu...EL QUE NO VULGUIS PER TU NO HO VULGUIS PER NINGÚ...
A reveure.