PRESIDENT MAS, DE DEBÒ VOLEU EL BORBONET FENT D’ÀRBIT?

Conec el president Mas de fa molts anys. Quan ell era president de la Federació de Barcelona – ciutat de Convergència, jo el president de l’agrupació de Ciutat Vella del partit. Vaig viure de molt aprop la batalla campal entre els pujolistes i els roquistes que, finalment, va guanyar Mas i va desterrar Miquel Roca al despatx d’advocats més lucratiu de Barcelona. Tant en Mas com en Roca han pogut demostrar – si no ho havien fet ja – la seva gran professionalitat i talent.

En les distàncies curtes amb la gent del partit l’Artur Mas és una persona freda, reservada i astuta. S’assembla molt en aquest sentit a Miquel Roca i molt poc al president Pujol que sempre ha estat una persona expansiva, simpàtica i molt propera. Enfront a la personalitat arrolladora de Pujol, l’Artur Mas sembla jugar la carta que vol que, sobre tot, no el fotin.

Penso que de tots els presidents de la Generalitat que ha tingut Catalunya probablement el president Mas està cridat a ser el més important. I això té a veure amb les circumstàncies amb les que s’ha trobat, amb la determinació de la majoria del poble de Catalunya canalitzada a través de l’ANC però també gràcies a un coratge polític que, fa anys, quan era simplement el pal.ladí de l’antoroquisme, era imprevisible. Ara ja sabem que l’Artur Mas ha arribat fins allà on va arribar Francesc Macià i el dubte que ens queda és si serà capaç de continuar fins el final o si s’acabarà arronsant com al final va fer Macià.

En aquest marc on el seu coratge polític llueix d’una manera indiscutible, darrerament el president Mas fa coses que no s’acaben d’entendre. Va a la coronació d’un rei doblement imposat, tot i que no li aplaudeix el discurs. I sol.licita d’aquest rei doblement imposat que faci d’àrbit en el tema català. Jo no em crec ni per una mil.lèssima de segon que l’Artur Mas – que és una persona molt astuta i lúcida – cregui de debò que el Borbonet pugui fer d’àrbit en el tema català. El president sap millor que ningú que el Borbonet no només és espanyol sinó que és el cap de les forces armades i representa l’unitat d’Espanya, com el propi rei es va encarregar de recordar.

Deia el president Mas que el procés català necessitava carregar-se de raons i per això calia trucar a la porta d’Espanya les vegades que calgués. No sé. El president és infinitament més astut i intel.ligent que jo, però jo no ho veig clar. Trucar mil vegades a aquell que no et respecta i et puteja tant com pot a mi em sembla humiliant. I potser el president s’hauria de plantejar si després de 300 anys d’humiliacions els catalans encara en volen rebre més. Perquè no necessitem carregar-nos de raons, president, simplement la tenim. I no perquè la independència sigui millor o pitjor que la situació actual, sinó perquè nosaltres no volem imposar la independència a ningú sinó que volem que els ciutadans decideixin. Als països democràtics amb aquesta raó n’hi ha prou.