Preservatiu

des del títol al final, i a l'hora carregat de sentiments.
Què n'és de molest que et diguin paraules dolces quan notes que no són dites sincerament, sinó llençades contra un mur que ja és escèptic a escoltar-les. Arriben massa tard. El mur s'ha revestit d'alegria i d'altres colors, nous, i no hi vol records enganxats a sobre, sinó un vent fresc i nou.

Un poema per preservar-se d'algú, jugant amb el doble sentit (com aquelles coses que podrien haver estat dolces i agradables ara colpejen contra una paret, la del preservatiu, una paret que no deixa l'entrada, que és erma ja per a poder fecundar una nova cosa, un nou sentiment).

Una abraçada!

Leela

Un molt bon principi, amb força i valentia.

No em diguis paraules dolces!;
em molesta que siguis tu qui les llença
contra la paret d'obligada construcció,
que vaig aixecar plorant, com a defensa.

Els vols dels ocells ens porten amb coratge cap a la nova i última estrofa:

Ocells volen amunt i avall,
ets llamp que el cel va ferint...

I no intentis tirar-la a cops de mall,
el permís d'obres no ho permet,
sé que la teva ombra hi passeja sovint
però, sempre et mira com a un ximplet.

El que més m'ha agradat és la primera estrofa i aquests dos versos al mig, com a respiració i èmfasi per a la continuació.

M'agarda aquest estil, i m'ha agradat que ens sorprenguessis amb un significat diferent per a la paraula "preservatiu"; de tant usada, ja oblidem el significat primer, el literari.

-Filladelvent-

Aixecar un mur sempre és trist, i més si a l'altra banda hi ha quedat algú que has estimat.

M'agradaria que algun dia ens expliquessis, amb versos contundents com els d'avui, el seu enderroc. M'agradaria, però tal vegada no sigui el més convenient.

Petons

quin mur que has alçat.

Trovo que és molt efeciu i que deixa el concepte prou clar.

cal situar els límits i fer que els espais íntims ens siguin respectats. Cal estimar ensenyant a estimar, que no és altra cosa que "respectar".

Les teves paraules alcen un mur digne, autèntic d'autovaloració. El missatge és molt important.

Actualment hom creu que si és estimat té dreta TOT, sens adoonar-se que, aquest TOT , pot destruir allò que creu que estima.

Una abraçada angie i moltes gràcies per llegir-me tan generosament!

que rebutja la falsa dolcesa? és més això

cantes el cantar i m'agradaa

total, d'inici a final, el tema s'ho mereix... bon poema d'emboscada, camuflat amb colors per distreure l'obligada i prudent decisió...
i és que la vida només és vivible poèticament.
ptons i una abraçada!

Meravellós!! Insuperable ¡! No entenc com encara no estàs al damunt de tot de la llista dels més valorats. Però no cal patir, aviat hi arribaràs. Recordat dels pobres companys quan siguis al cim. Ep! S'ha acabat l'euro, jejeje

O sigui que per enderrocar el mur ho haurem de fer pedreta a pedreta, no? Res de garrotades...poc a poc i bona lletra. I tampoc amb dolces paraules... la cosa es complica.

Està bé el poema metafòric, dius el que vols dir amb decisió però potser li manca una mica de ritme, l'acabament no m'acaba d'acabar i el punt i coma del primer vers potser el trauria. Però no em facis massa cas que jo de poesia vaig treure un cinc.

ho trobo molt original i "currat"!
No m'esperava pas, quan l'he obert als últims comentats, ni que fos un poema, ni que fos teu ni que m'agradés tant! jeje ;)

M'encanta la frase:

"ets llamp que el cel va ferint"

Petons!!

... aquest mur que hi has construit, o preservatiu, tot i que es mes tou... jejeje No en serio fora bromes. La idea m'agrada perquè jo també l'he sentida la del mur, però trobo que li falta una mica de musicalitat al poema. Tot i que les imatges son boniques i diferents. Totes referint-se al mateix.

una forta abraçada

Equinozio

m'ha deixat aquest Preservatiu tant emotiu....
molt xulo, com semmpre angie
records