Presències absents

Paraules que no es diuen, mirades que s’eviten, carícies que ja no hi són.

I avui és estrany seure al teu costat i que ens trobem tan enfora, que no et conegui malgrat haver recorregut amb els llavis cadascun dels racons del teu cos. Ja no som un nosaltres, som un tu i un jo separats, diferents. I de sobte, per alguna raó insignificant, em torn a trobar dins els teus ulls, i, per un instant, sembla que els nostres cossos tornin a estar despullats com sempre han estat des de que ens coneguérem. Per un instant, veig més enllà del marró de les teves nines, et reconec, veig engrunes del que fórem en la teva mirada. Però sols és això, un instant. I passa el temps estipulat, i ens acomiadam, i em dius adéu i en les dues besades de cortesia es respira una barreja de tendresa, enyorança i desengany.