prescindir...

Un relat de: Marc Freixas

prescindir
de les tardes
amb pluja de primavera
no em suposa cap esforç extraordinari,
encara que si vull descansar vora la finestra
no fa nosa escoltar les gotes d'aigua
que regalimen per les baranes
d'una caseta blava

i aquestes paraules mullades
són el paradís inequívoc
de tolls immensos, eterns i perfectes
que no acostumen
a tenir pluja de primavera a les tardes
ni caseta blava
amb gotes d'aigua que regalimen per les baranes


i sóc
el núvol que tot ho tapa... que tot ho porta
a límits inescrutables
de gent amb vides que corren massa
sense previsió de pensaments raonables

només la fatiga
els farà caure la vena dels ulls
per descansar
vora la mateixa finestra que jo...

així
tornaré a prescindir
de les tardes
amb pluja de primavera sense esforç

Comentaris

  • Mai no fa nosa![Ofensiu]
    capsigranya | 30-05-2010 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquest poema! I tens tota la raó, escoltar les gotes d'aigua com regalimen mai no fa nosa!

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

869271 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.