Cercador
Preocupació
Un relat de: laura lara martin- Compartir:
Avui el cel està com tu,
un poc trist.
Sembla, inclús, que estiga a punt de plorar.
...
Vaja! comença a ploure.
Ja t'ho havia dit...
Potser no puga arribar a entendre
què passa més enllà del núvols.
Tan sols espere saber per què et trobes així.
Va! vinga!
Conta-m'ho! no tingues por....
Potser et puga ajudar
Comentaris
-
(si, si... fins el 2 de desembre... però m'hi avanço!)[Ofensiu]filladelvent | 28-11-2005
Ho sento xiqueta! M'he avançat uns quants dies a l'aniversari... però més val d'hora que mai... (aix, em sembla que això no anava així...)
;)
-Filladelvent- -
Felicitats![Ofensiu]filladelvent | 28-11-2005
Esponteneitat, naturalitat que es palpa en les teves paraules.
Felicitats pels teus 19 anys, mossa!
-Filladelvent- -
un gest acaronador...[Ofensiu]ROSASP | 06-10-2005
Hi ha dies en que la tristesa semblar cobrir el cel i la pluja recorda al cor que s'aguanta el plor.
Tens tanta raó, potser no podrem comprendre que s'amaga darrere d'aquests núvols que tapen el sol, però aquesta invitació a compartir la foscor ja és per si sola un rajolí de llum...
Una abraçada!
l´Autor
17 Relats
55 Comentaris
22034 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73
Biografia:
Hola, em diuen Laura i sóc de València (P.V). Sóc del 2 de desembre de 1986 i estudie ciències ambientals. M'agrada de tant en tant i,sobretot, quan l'ànima ho necessita, escriure, encara que sóc conscient de què no ho faig molt bé, però almenys m'ajuda a desfogar-me. Una de les meues aficions és el teatre! i ho practique actualment (des de fa temps).El meu correu : lamarlau@alumni.uv.es
El messenger: laura_lara_martin@hotmail.com
Un beset per a tothom