Pren la meva ànima i porta-la ben lluny...

Un relat de: Alexandre Roa Casellas

Pren la meva ànima i porta-la ben lluny,
Lluny de les meves llàgrimes, lluny de les meves mentides, lluny de la teva presència
Guía-la fins la foscor i lliga-la, tan lligada que encara que s'hi esforçi no pugui escapar
Pren la meva ànima i porta-la ben lluy
Llavors, trenca-la fins que no existeixi, fins que s'esvaeixi,
Fes-la sagnar, fes-la patir, fes-la plorar...
Colpeja-la amb totes les teves forces
Assegura't que desaparegui, assegura't que no pugui tornar,
Destrueix-la sense pietat...
Quan acabis, surt de la foscor i vine amb mi...
I llavors, agafa la meva mà, agafa l'altra, abraça'm...
I besa'm.

Comentaris

  • Un relat molt ben fet [Ofensiu]
    Rafaelmolero | 14-08-2014 | Valoració: 10

    M' ha agradat, tens una manera de descriure que està molt bona i el seu contigut és molt transparent, i senzill. Et seguiré llegint. I que vaja tot bé. Un gran salut... de Rafael Molero

l´Autor

Foto de perfil de Alexandre Roa Casellas

Alexandre Roa Casellas

16 Relats

12 Comentaris

17288 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Vaig néixer el 21 de maig de 1992. Visc a Fornells de la Selva i sóc un apassionat cinèfil, amant de la literatura i devot admirador del metal i la música clàssica.
Dirigeixo petits curtmetratges a fi d'agafar pràctica en el cinema i escric relats com aquests que penjo a la pàgina per practicar la literatura.
La novel·la gòtica és la meva predilecta, així com el cinema negre i el thriller son els meus gèneres cinematogràfics preferits.
A través dels meus relats intento transmtre certa visió personal que tinc del món i, per damunt de tot, divertir-me.

alexandre_roa@hotmail.com