Preguntes de fum

Un relat de: Abs

Encara em pregunto per què queia pluja i sang de les estrelles aquella nit… En una pausa desesperada respirava de les mirades, escoltant el xiuxiueig de les veus llunyanes, polint i repetint les paraules que rovellen els ossos. El vent, perseguint la distància que el separava de la lluna, havia apagat la incipient flama de l'última espelma, pintant de negre la nit.
Suor freda cobrint la pell, dits desorientats palpant, buscant la sortida entre els impertorbables maons del laberint de parets...

I segons abans de caure: aquelles mans... àgils i tèbies.

Comentaris

  • Preguntes i més preguntes[Ofensiu]
    franz appa | 12-01-2008

    Bones imatges, inquietants, en aquesta negra nit amb lluna, vent, laberints...
    Les lligo al final de la teva bio, que em sembla d'una sinceritat desarmadora.
    L'adolescència és l'edat de qüestionar-se les coses, amb l'angoixa de saber-se necesitat de respostes -a diferència de la infinita curiositat de la infància que accepta per anticipat el misteri-. Amb la maduresa, massa sovint, les respostes falses ens han ofegat la capacitat d'interrogar-nos i meravellar-nos. I enyorem el fum d'aquells dies...

    Una abraçada,

    franz