Preguntant per un condom

Un relat de: Tanganika
La Glinona, sota una glicina lila, aspirava aire de primavera tot i gaudint de l'eclosió de tanta flor. Era en un parc, sota una pèrgola, en un banc envernissat feia poc. Per inèrcia viciosa, la dona es passava un dit per la barbeta i no fallava de trobar, en el recorregut, una, dues, tres punxetes, pèls que hi tornaven. L'edat, a partir de tenir un 4 al primer dígit, els li regalà sense aturador. Pèls fèrtils, reiterativo-insistents, que no seguien les estacions de l'any sinó de la vida, va pensar, emprenyada.

S'obligà a reconcentrar-se en les enfiladisses esponeroses. El cervell, no obstant, es resistia a la contemplació i li va crear, per distreure-la, el dubte de quants calerons duia per fer la compra amb la qual passar, si era possible, de dos a quatre dies. Ella no menjava massa. El fill, en Nonofó, sí. El gos del fill, gros, en Gros, també. Calia apretar el cinturó de la paga tant justa que cobrava.

Va sentir una rialla fresca que s'estirava com una onada al trencall. S'acostava una parella jove. La noia...la va reconèixer. Prima i extremada. Amb molts braçalets i penjolls, els cabells fins el cul, cabellera llisa i rossa-sorrenca amb reflexos daurats que el sol contribuïa a fer lluir. La Glinona va recordar que li havia dit:

-Tu deus haver tingut molts nòvios, no?

Va adonar-se que l'havia jutjada. La noia, aleshores, adolescent encetada, no havia contestat, esperant amb el noi que l'acompanyava que l'amic, en Nonofó, baixés a portar-li el que li havia anat a demanar: un preservatiu. La Glinona, mentre el seu fill era remenant calaixos mancats d'endreç buscant el que els havien donat a les xerrades sobre sexualitat i prevenció a l'institut, havia sortit a parlar amb els que havien tocat el timbre, tot tafanerament, al·legant que compte, que el gat no fugís. I no en tenien pas. Es fixà que l'amic del fill difícilment amagava un estat excita i que si no aconseguia el que necessitava encara s'ofendria. Era en Pacus, que a temporades era amic del cada dia. En Pacus es buscava la vida, amb els pares separats i sense relació viable amb ell. Va ser un nen deixat, que no va aconseguir tenir cap paper d'estudis acabats, que rebotia d'un poble a un altre. Per mesos es llogava una cambra en algun pis d'estudiants i menjava el que no volien. Però en Pacus tenia alguna cosa que atreia les noies, aquell ser fugit de tot que era força as reparant ordinadors havent-ne après sol i que feia aquella faç ambígua que es podia interpretar de llestesa, de passió ben folrada, de fortalesa forçada i més.

La Glinona es va aixecar del banc quan ja només es veia, distant, la silueta de la parella. Estava començant a fer calor i no volia haver d'usar cremes solars, cares i enganxifoses. Va fer via a comprar i després a casa. No tenia ganes de fer el dinar ni de netejar ni res de res. El millor moment del dia que estava a la meitat havia estat, sens dubte, la visió de l'arrapada glicina al sostre enfustissat.

El fill, en Nonofó, havia tret el gos a passejar. Li va passar pel cap que no hagués coïncidit amb aquella ex-amigueta d'aquell amic que feia temps que no veia. També va pensar que tal volta, tan oberta com era, no hagués tingut res amb ell. Què n'havia de fer? Es va automirar. En deu anys, mai ho hagués dit, ella sí que sumava trobades íntimes de relacions esporàdiques, que no va carregar-se. Havia comprès que tot tenia un motiu i una durada.

Aquella dècada, l'havia ben ballada, doncs. Li va costar, de començar i d'entendre que l'amor pactat i ben dut unes hores no era comèdia sinó una vàlida esfera. A vegades més que unes altres, és clar.

-Sempre hi ha qui surt rave. O potser la rave sóc jo!

Li va venir una baixada, d'ànim i de pressió. Agafà un pot d'olives picants, les anà pràcticament engolint dreta, recolzada contra el marc de la porta de la cuina.

-Tinc una ambició? Amb visió, olivetes? Força? Podria muntar una oficina de...tarisme! Per a tarats, jo estic tarada, a la meva edat i així...em va dir la Sílvia que a partir dels cinquanta, si no tens el camí ja fet i vas seguint, pel que fa a una feina, no passen més trens...M'ha de preocupar?

S'estava tornant boja amb tanta autocrítica? Quan callaria aquell extra-brot d'analisi, aquell dia? Iniciat arran de...

-Veure aquella!

Llavors l'havia recordada anys enrera, tot i que només hi havia tingut contacte uns minuts. El tema, el profilàctic. Per què recaram ho havia emmagatzemat, la memòria? Es va preguntar si en Nonofó l'hauria trobat. L'amic i la noieta, amb ganes d'intimitat, i sense ni un duro li pidolaven. No li tornarien, és clar. Si més no, prenien precaucions, va positivitzar-ho.

La xerrameca d'una colla de lloros d'una veïna cotorra va aturar-li les elucubracions. Els ocells no cessaven d'atabalar i atabalar-se amb desfici i ofici. Semblava que ni temps per respirar tinguessin. La Glinona va comparar-los amb la seva ment: els superava! Va somriure i es va fotre una hostieta amable i despertaire a cada galta.

Quan va tornar de repartir CV, en Nonofó, se'l veia feliç.

-En Gros ha fet una novieta!

Amb aquell comentari, la seva mare, amb la manera com li funcionava la closca, va exclamar:

-N'ha tingudes unes quantes! I sense condom!

L'home de trenta-dos anys, sortosament, no la va sentir: el so de l'aigua mentre es rentava les mans a la pica del lavabo era superior i, a més, estava abstret no amb una tant-de-bo-feina sinó amb les expectatives del cap de setmana d'un 'rotllo' amb...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Tanganika

Tanganika

216 Relats

219 Comentaris

132087 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
Al terrat de la meva infantesa amb el llibre de la meva mig maduresa: 'Al terrat a l'hora calenta i altres relats' (Nova Casa Editorial, abril 2015).