pregunta'm en silenci

Un relat de: kispar fidu

Ni em preguntis,
doncs no et sabria respondre.

Ni t'aturis,
doncs no sabria avançar sense el ritme dels teus passos.

No callis,
ja que sense l'energia de la teva veu no sé continuar.

Ni deixar de somriure,
doncs amb ell em dones vida.

Ni deixar de mirar-me;
seria incapaç de deixar d'observar-te.

No marxis;
els moments sense tu són eternes absències.



Queda't muda,
mirant-me
amb aquells dolços ulls,
preguntant-me amb el silenci
les paraules que desitjaria respondre't.

Atura't esperant la resposta,
potser no en paraules,
però els sentiments parlen amb altres llenguatges.

Que pari el temps per captivar
aquells instants que tan m'omplen:
El teu somriure, la teva expressió tan innocent,
la dolçor dels teus llavis, la màgica il·lusió dels teus ulls...



Atura't
paralitzada,
observant amb una pacient impaciència
una sola imatge...
Transforma-la, pensa-la i dibuixa-la en els teus somnis.

Captiva la seva essència i cobreix-te de la seva fragància.
Llavors, aixeca els ulls, somriu
i digue'm amb la mirada
que no et cal respondre'm amb paraules,
que el temps s'ha aturat en el silenci
i que l'espai és l'únic que mana.

Ell marca el ritme,
del temps, dels batecs;
del teu, del meu;
de mi i de tu,
i és que el meu temps ets tu
i el ritme dels meus passos el marca el teu compàs.

M'aturo i t'observo
i sóc incapaç d'avançar sense la presència dels teus somriures.

Comentaris

  • Correcció![Ofensiu]
    Unaquimera | 05-06-2007

    On posa: "que comença amb certa irregularitat",
    hauria de dir: "que comença amb certa regularitat".

    Una altra abraçada, ale!
    Uq

  • Taller literari: Ronda 4, Grup 3.-[Ofensiu]
    Unaquimera | 05-06-2007

    Hola, bonica! Cap problema pel retard: en aquests dies/setmanes, gairebé tots anem igual!
    Passem ara a fer el comentari:
    Un poema dolç, molt dolç... Aquesta és la primera impressió que he rebut en llegir-ho.
    Tot ell desprèn estima, amor o afecte, potser fins i tot en alguns moments una necessitat vital.
    El sentiment està expressat amb suavitat, però amb fermesa i constància.
    Tot i ser evidentment un monòleg, pren esperit de diàleg: no hi ha cap indicador de què ho sigui, però les paraules tenen tal força que aconsegueixen fer-nos veure davant nostre la persona a qui van destinades.

    Em sembla que és una composició força personal, amb referents de l'univers particular de l'autora que en algun moment poden despertar interrogants en el lector. Per això em resulta difícil de fer propostes o d'oferir consells, però al menys t'assenyalo alguns punts com a possibles reflexions per si et poden fer servei en algun moment, a l'hora de plantejar-te estructures o recursos en futures creacions:

    - Has triat un esquema que comença amb certa irregularitat i després la perd absolutament: 2-2-2-2-2-5-3-4-5-6-6-2
    - en canvi, amb petitíssims retocs es podria presentar el mateix contingut amb una forma més rítmica: 2-2-2-2-2-4-4-4-4-4-4-2, així:

    No em preguntis,
    ja que no et sabria respondre.

    No t'aturis,
    ja que no sabria avançar sense el ritme dels teus passos.

    No callis,
    ja que sense l'energia de la teva veu no sé continuar.

    No deixis de somriure:
    amb ell em dones vida.

    No deixis de mirar-me:
    seria incapaç de deixar d'observar-te.

    No marxis:
    els moments sense tu són eternes absències.

    Queda't muda, mirant-me
    amb aquells dolços ulls,
    preguntant-me amb el silenci
    les paraules que desitjaria respondre't.

    Atura't esperant la resposta,
    potser no en paraules,
    ja que els sentiments
    parlen altres llenguatges.

    Que pari el temps per captivar
    aquells instants que tan m'omplen:
    El teu somriure, la teva expressió tan innocent,
    la dolçor dels teus llavis, la màgica il·lusió dels teus ulls...

    Paralitzada, atura't
    observant amb una pacient impaciència
    una sola imatge...
    Transforma-la, pensa-la i dibuixa-la en els teus somnis.

    Captiva la seva essència i cobreix-te de la seva fragància.
    Llavors, aixeca els ulls, somriu i digue'm amb la mirada
    ja que no et cal respondre'm amb paraules,
    que el temps s'ha aturat en el silenci i l'espai és l'únic que mana.

    Ell marca el ritme del temps,
    dels batecs: del teu, del meu; de mi i de tu,
    i és que el meu temps ets tu
    i el ritme dels meus passos el marca el teu compàs.

    M'aturo, t'observo
    i sóc incapaç d'avançar sense la presència dels teus somriures.

    - Hi ha una manca de concordança interna entre els verbs del primer grup de versos, on s'alternen formes personals amb infinitius: Ni em preguntis, ni t'aturis, no callis, ni deixar de…, ni deixar de…, no marxis.
    - Si et fixes, en la meva reformulació els he presentat tots amb la mateixa forma.

    - El mateix succeeix amb els signes de puntuació: els primers són versos curtíssims, acabats en coma i de cop i volta apareixen punts i coma, creant una pausa diferent als anteriors, excessivament llarga per a la lectura.

    - Perquè Ni? Em sembla més senzill No, i de vegades les coses senzilles resulten les més apropiades... Només tu saps quina és la raó de la teva elecció.

    Sobre les contraposicions de termes i sentits:
    - He trobat curiós que comencis un poema que es titula "Pregunta'm" dient "ni em preguntis". M'ha calgut llegir-ho tot diverses vegades per interpretar el sentit d'aquesta aparent contradicció.
    - També que després de demanar "No callis ja que sense l'energia de la teva veu no sé continuar" preguis pocs versos més tard: "Queda't muda".
    Tot plegat és un interessant joc de significats i d'interpretacions semàntiques, que m'ha
    fet pensar... i això sempre ho agraeixo.

    Bé, ja veus que he reflexionat sobre la teva proposta i que m'he atrevit a compartir les meves impressions. Això sí, vull deixar clar que el teu poema funciona prou bé tal com està i que si he buscat petits detalls per ressaltar-los ha estat amb la intenció de complir algun dels objectius d'aquests taller.

    Tal com et deia al començament, aquest poema deixa una agradabilíssima impressió en la lectora: he gaudit molt amb les successives lectures!

    Espero tornar a coincidir amb tu, en persona o pel web... Fins aviat, doncs!

    T'envio una abraçada silenciosa però plena de paraules belles,
    Unaquimera

  • TALLER D'ESCRIPTURA 4[Ofensiu]

    TEMÀTICA- Amorosa, en la que l'amant sap que sols posseirà l'amat quan ell "necessiti,
    vulgui" donar-se per complert.

    ESTRUCTURA DEL POEMA- una primera part està constituïda per apariats, grups de 2
    versos. Vers lliure, sense rima ni mètrica predeterminada. Una única veu: la
    de l'amant.

    DESENVOLUPAMENT- l'autora fa girar hàbilment totes les imatges entorn d'una idea
    central, d'una gran força, consistent en convèncer l'amat que NO PARLI
    amb llenguatge ORAL, ans amb el del cos: la mirada, el somrís, el gest,
    les passes...

    L'amant, CONSTITUÏT en mestre, descobreix el misteri de l'AMOR en tota
    la seva força, didàcticament expressant-lo, descrivint-lo, demostrant,
    conventsent, com la seva lluïssor esdevé molt més intensa si el
    llenguatge és, només, el DEL COS.

    IMATGES GENERADORES DE BELLESA I DE FORÇA:

    Preguntant-me amb el silenci, els sentiments parlen amb altres
    llenguatges, que pari el temps, observant amb una pacient impaciència, que el temps s'ha aturat en el silenci, i és que el meu temps ets tu... (Magnífic!!)

    CONCLUSIÓ- Un poema molt bell, carregat de suavitat i de força alhora. Mostra gran tendresa i argumenta sàviament i dolça. Felicitats kispar fidu!!, el meu consell és que, com ja deus fer, no deixis de llegir llibres d'autors de 1ª fila: Jordi Julià per exemple té a la venda (jo l'he comprat fa poc) "PRINCIPI DEL PLAER" que val la pena. N'hi ha d'altres d'ell que no m'agraden tant. En fi!, que llegeixis bona poesia actual i clàssica. Més que llegir-la, diria, estudiar-la. Veure quines imatges utilitza, com les fa jugar...Segur que tot això tu ja ho saps. Una abraçada, poeta estimada!!

  • Curiós poema...[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 23-09-2006

    Ei xiqueta, un poema preció i ben ambigu. Em fa pensar en aquell amor tan incondicional, potser una gosseta, una gateta, o fins i tot la bici, tu que te l'estimes tant.

    M'agrada la idea general del poema, el silenci. Tantes coses es poden dir amb el silenci... Sovint els ulls parlen molt més que les paraules.

    A l'inici del poema deixes molt clara la idea que sense aquesta persona, animal o cosa (digue'm rebuscada, però ja dic, no em sembla dedicat a una persona) no podries tirar endavant. No és dependència, és una estima molt forta que t'arriba a donar la vida. Meravellós.

    I avança el poema parlant de sentiments que parlen altres llenguatges, d'una estima diferent, superior. I silenciosa.

    M'ha agradat molt. És veu un poema sincer, noble i molt suau.

    Un barret per vós, xiqueta, ple de nous camins per explorar amb la bici!!

    Abraçadotes.

    Salz.

  • delicadesa i tendresa en progressió geomètrica[Ofensiu]
    gypsy | 01-08-2006 | Valoració: 10

    mot a mot, vers a vers.
    "Que s'aturi el temps",
    sembla aquell bellísim poema de Auden
    quant plora la mort del amic, amant.

    M'ha encantat descobrir la teva dolça poesia,
    que semblava adreçada a un infant o a algú
    dipositari d'una gran sensibilitat.

    Una abraçada!


    PD: quina fotografia més bonica!
    jo també sóc mare i toca la fibra.

    gypsy

  • que bonic[Ofensiu]
    tardors | 19-06-2006

    aquest poema teu, que bonic estimar d'aquesta manera! Vull seguir llegin-te i per cert, gràcies per els comentaris. M'encanta aquesa dolcesa amb que ho expresses tot, a mi també m'has deixat quasi sense paraules.

    Tardors
    Clara
    Com vulguis...

  • | 18-06-2006 | Valoració: 10

    Gràcies pel teu comentari.
    És la primera vegada que et llegueixo, escrius molt bé per l'edat que tens (si atenem a la fotografia)
    Descrius un sentiment molt fort que, per sort o per desgràcia, tots hem sentit en algun moment o altre.
    Una braçada

  • Precios!![Ofensiu]
    Reguitzellera | 17-06-2006 | Valoració: 9

    simplement precios. No em queden paraules per comentar-lo, m'has deixat muda, impressionada, captivada.

  • jaumesb | 12-06-2006 | Valoració: 10

    estic amb tu i amb el teu poema
    m'agrada el moment que marca
    el que diu i el que sugereix

Valoració mitja: 9.4

l´Autor

Foto de perfil de kispar fidu

kispar fidu

133 Relats

861 Comentaris

210442 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
si vols descobrir, reCREA


De l'1 d'abril del 86. Sant Quirze(nca) del Vallès.


Escric per a teixir teranyines d'entortolligades paraules, i per a extreure què penso i sento quan sembla l'única manera.


Jo? esperit lliure, ànima catalana, cabreta biciada, somiadora, lluitadora, ment incansable, cul inquiet (i cap), ànima voladora, emprenedora, apassionada de l'art, i... deixeu-m'ho dir... poeta (a petits passos, però constants, formant-se).


kispar què? KISPAR FIDU
Gemma Gelabert Gonzalo