PREGUNTA AMB RESPOSTA?

Un relat de: Jordi Abellán Deu
Però... Què és això?
Per més que ho provo
no arribo a assolir la idea.

Des que era ben jove
els meus amics ho han intentat.
Però el seu intent ha estat va.

No ho comprenc en absolut.
El misteri se’m fa, dia a dia,
més insondable, més fosc.

Si! Ja sé, a força d’evidència,
que no vivim en un món just.
Indolents, premi o càstig ve i va.

El que no m’entra al cap
és que nosaltres mateixos siguem
impositors inconscients de condemnes.

Veiem amargament el patir de la gent.
Deplorem la inacció dels governs.
Censurem sense miraments corrupteles.

I no ho veiem !!!
Que som cecs?
Folls, tan sols, potser.

Som nosaltres qui ho fem.
Dotem de la qualitat d’ídol
a qualsevol per motius qualssevol.

Quan llegim un diari,
comprem una entrada,
seguim amb passió la darrera
novetat d’aquell esser diví.

Davant i malgrat la misèria d’alguns,
s’adjudica fama i riquesa a pocs.

I per què?

Perquè són hàbils amb una pilota?
Perquè son formosos i sensuals?
Perquè canten, actuen o escriuen bé?

No ens enganyem companys.
Som nosaltres qui els posem on són.
Per sobre de la resta de mortals.

Enterrem els deus iconoclastes
(i de passada també els immortals),
per alliberar-nos de cadenes pesants,
però sobre tot autoimposades.

Comentaris

  • Hi ha una responsabilitiat individual però és limitada[Ofensiu]
    aleshores | 06-03-2014

    La ideologia dominant és la ideologia de la classe dominant, per això estem alienats i no posem, encara, les coses al seu lloc.
    Respecte a Perviure es descriu les sensacions negatives a mitja nit i com es recondueixen per l'efecte de les fotos del menjador o la ma que s'encaixa. I, sí, preferiria no haver escrit el poema per no haver-me llevat.

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Abellán Deu

Jordi Abellán Deu

149 Relats

250 Comentaris

102744 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.

Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.

El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.

En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.

Una abraçada relataires.

Jordi


P.D.

Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.

Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.

jordiabellan@gmail.com