PREDIR LA MORT

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Escriure. O no fer-ho. La noia es diu que potser no és prou dotada per dir alguna cosa interessant, pensa que potser ja s´ha escrit tot i no queda gaires termes per tocar. Una amiga de la mare l´anima a fer-ho i ella li fa cas. Ha comprat una llibreta i escriurà tot el que li passi pel cap, però no ho deixarà llegit a ningú. Els secrets quedaran escrits en el paper i quan ho tingui tot ple potser en comprarà una altra ,no ho sap, o potser cremarà tots els escrits.
Al seu petit poble no passen gaires coses, però ella té un secret que sols ella sap, no ho ha dit mai a ningú ni pensa fer-ho pensarien que li falta un caragol.
Ella a vegades somia que passen coses, quasi sempre desagradables i moltes vegades es compleixen. També sol endevinar qui ha mort, quan sent tocar a difunts.
Això són coses molt dolentes, les monges diuen és endimoniada. Una vegada va dir en sentir el retruc de les campanes tristes : Ha mort el vell Peraire.
La monge com a càstig la va fer fregar tota la classe amb lleixiu, aquestes coses no es diuen , sobretot si són veritat.
Ara la noia ja no va a l´escola però va anotant en un quadern tots els somnis, totes les morts i es pregunta si serà prou eixerida per prediure la seva mort.
Els quaderns s'amuntonen a les golfes, té una edat més propera a la vellesa que la joventut i es pregunta de què li ha servit el seu do, de res. Solament per patir i amb tristesa pensa que potser hauria de llençar els quaderns, ja que no té família, mai s´ha casat . Tampoc ha deixat mai llegir els seus escrits, quasi tots de somnis malauradament sempre complerts.
La mort mai l´enganya i ella la prediu i prediu però ningú ho sap.

Comentaris

  • Un do[Ofensiu]
    SrGarcia | 15-02-2020

    M'agrada aquesta descripció d'un do ben inútil; almenys sabés predir el número de loteria...
    El seu do la farà desgraciada; el do és més aviat un càstig, sense que lla hagi fet res per a sofrir-lo. Potser tenien raó les monges, si has de dir una mentida, que sigui ben grossa, però les veritats, millor callar-les.

  • Mèdium[Ofensiu]
    Nil | 14-02-2020 | Valoració: 10

    Aquesta noia, mèdium, la planyo força...,quan és té aquest do i no se sap administrar o comprendre correctament, la persona afectada ho passa molt malament. També provoca que sigui víctima i presa dels éssers desencarnats del baix astral. si fossin de la llum, llurs missatges no foren terrorífics com els que rep... Montserrat, ets única en crear personatges i atmosferes... que difereixen de la quotidianitat del temps present. Una abraçada! Nil.

  • Mèdium[Ofensiu]
    Nil | 14-02-2020 | Valoració: 10

    Aquesta noia, mèdium, la planyo força...,quan és té aquest do i no se sap administrar o comprendre correctament, la persona afectada ho passa molt malament. També provoca que sigui víctima i presa dels éssers desencarnats del baix astral. si fossin de la llum, llurs missatges no foren terrorífics com els que rep... Montserrat, ets única en crear personatges i atmosferes... que difereixen de la quotidianitat del temps present. Una abraçada! Nil.

  • Pobreta[Ofensiu]
    Montseblanc | 13-02-2020

    A mi em sembla que el que té la protagonista no és pas un do, sinó una desgràcia, saber qui es morirà… I pel treball l’ha marcada de per vida, fent-la sentir diferent, apartant-se dels altres, amagant els seus somnis i escrits... Pobreta.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

405 Relats

1365 Comentaris

237114 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.