Prec a l´aire

Un relat de: brins

Mai no havia pidolat a l´aire
fortesa per a un alè esquinçat,
ni havia abaixat tant la veu,
per percebre un respir estimat...

Mai no havia emmudit el plor,
amb tant d´esverament i follia,
com en aquella fosca nit,
en què els pulmonets et traïen.

Dos novells, tendres anyets,
sentint com la pell emblavia,
es rebel.laven i lluitaven...
s´arrapaven fort a la vida.

Llibaven assedegats l´aire,
l´empresonaven per sobreviure,
fins que amb ritme compassat,
ja regalaven somriures...


Comentaris

  • et segueixo donant gràcies pel teu contacte i.....[Ofensiu]
    joandemataro | 20-06-2010 | Valoració: 10

    et felicito per un poema colpidor... moments d'angoixa que donen pas a l'alleujament, sabent-nos tant vulnerables...
    una abraçadota
    fins aviat
    joan

  • jo no ho puc evitar...[Ofensiu]
    Marc Freixas | 23-04-2010 | Valoració: 10

    per tan te'l valoro


    valoro aquest prec a l'aire
    perquè esdevingui crit d'esperança...

    i pots cridar-nos a nosaltres
    quan és la paraula treballada en cada vers
    qui dona forces a la pròpia mare, que ets tu
    que fas del teu petit lluitador
    aquest gran amor que ha parit per sempre més la dona
    i amb tots els sentits...

    per tan te'l valoro


    no sé brins si m'he expressat massa bé, en tot cas és el què he sentit llegint el poema


    una forta abraçada ben literària

    ens continuem llegint

  • PRECIOS ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 28-01-2010 | Valoració: 10

    Ja te l'havia comentat fa temps, només felicitar-te per haver-lo posat en la llista com a preferit, és preciós.

    Una abraçada,
    nuria

  • Prec silenciós[Ofensiu]
    Naiade | 04-01-2010 | Valoració: 10

    Quins moments més plens d'angoixa han inspirat aquest poema! Tan reals, tan ben transmesos que qualsevol mare pot sentir-se identificada. Estones de no viure... marquen aquets instants on tot sembla aturar-se menys la ment. Sort que al final tot torna al seu ritme i el cor s'inflama amb els seus somriures.

    Una forta abraçada

  • Aquest poema...[Ofensiu]
    onatge | 27-12-2009

    M'ha pidolat els sentiments...

    Salut.
    onatge

  • Perdó...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 12-10-2009 | Valoració: 10

    ... no el podia deixar sense valorar.

  • La poesia...[Ofensiu]

    La poesia no és el meu fort -la prosa tampoc-, però, aquest petit poema, amb els sentiments a flor de pell, he de reconèixer que m'esborrona i em captiva.
    Felicitats Pilar!
    - Joan -

  • Bell no...bellísim![Ofensiu]
    Nyanga | 18-08-2009

    Preciós el poema. M'ha captivat la teva dolçura, he vist en les teves lletres el patiment tan gran que suposa veure com un fill està malalt.. M'ha encantat la manera com m'has regalat imatges provinents de les teves lletres, imatges que, per desgràcia veig sovint degut a la meva feina...pulmonets lluitant per sobreviure.
    De debó, moltissimes felicitats per aquest bellisim poema, que me l'emporto amb mi cap als preferits.
    Un abaraçada forta i gràcies pel comentari!

  • Estimar els plançons de la vida [Ofensiu]
    Avet_blau | 14-08-2009 | Valoració: 10

    pidolar a l' aire,
    que pot xiuxiuejar o bramar potent;
    apagar la veu fins a sentir bategar la vida.

    Lliscar enmig d' un plor silencios,
    esperant que l' infant renovi l' alè.

    aixó es estimar de debó
    els plançons de la vida.
    Avet

  • Nit angoixant![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 22-07-2009 | Valoració: 10

    Jo també m'he vist reflectida en aquestes nits angoixants que, per uns moments, sembla que el teu alè se'n vagi junt amb el del teu fill.
    Has expressat tan bé aquest sentiment d'aferrar-se a la vida que l'he visualitzat tot sencer. La meva enhorabona, Pilar.
    Rep una forta abraçada.

    Mercè

  • M'agradaria ser l'autora d'aquest poema[Ofensiu]
    nuriagau | 30-06-2009 | Valoració: 10

    Quan un poema és capaç de transportar-te màgicament a un moment de la vida del lector en què ha viscut una situació semblant a la que expressa, significa que l'autor ha sabut expressar-se esplèndidament.

    Quan els protagonistes del poema i de la situació recordada són dos vailets que superen una malaltia respiratòria, ens demostra que els infants lluiten per viure inconscients al patiment que sentim els adults.

    Felicitats pel poema!

    Núria

  • voler ser i demanar-ho[Ofensiu]
    Lèvingir | 22-06-2009 | Valoració: 10

    ho aconseguim

    Lèvingir

  • Jo també he pregat....[Ofensiu]
    leonardo | 22-06-2009 | Valoració: 10

    ... a l'aire, i se m'ha encongit el cor al llegir aquests mots tant intims i delicats.
    Per una mare o un pare veure el patiment d'un fill, és la pena més gran a la que et poden sotmetre.
    No sap ningú del patiment, quan veus que no hi aire suficient a n'aquest mon per inflar els petits pulmons del teu infant, ni tampoc del goig que retorna amb les seves rialles.
    Com sempre m'ha agradat molt llegir-te

    leonardo

  • M'he quedat [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 14-06-2009 | Valoració: 10

    amb el cor encongit de llegir aquest poema que aconseguit ficar-me a la pell de la pròpia mare sentint en cada vers, ple de tendresa, el patiment i l'angoixa que sent per aquell petitó que tan estima.
    Una abraçada

    J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

  • bruNa | 09-06-2009 | Valoració: 10

    gracies un altre cop per comentar-me!

    aqeust poema m'ha semblat fantàstic. Fresc, ràpid, molt ben escrit i bonic!

    Suposo que la meva historia d'amor no és més que una bogeria d'adolescent... que hi farem!

    jeje

    Bruna

  • Una dutxa relaxant de tendresa.[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 07-06-2009 | Valoració: 10

    Gràcies. I repeteixo, gràcies.

  • Diminuta vida[Ofensiu]
    franz appa | 06-06-2009

    Diminuta combustió, la de l'oxígen que les cèl·lules cremen perquè el cos les ordeni amb el miracle repetit de la vida. Respirar ja han respirat abans de néixer, perquè la sang obedient ja havia dut aquell mateix oxígen, abans que el pulmons aprenguessin a obtenir-lo i distribuir-lo. Era la sang de la mare la que duia aquell manlleu necessari per a formar-se i créixer i madurar prou per ser un nou cos independent... Però mai autosuficient.
    Jo VEIG aquest poema com l'escena en què l'angoixa de l'ofec es contraresta per la presència exasperada però profundament ferma de la mare que encara presta, si més no simbòlicament, la seva sang a aquell tros de la que sap encara la seva sang, per tal que sobrevisqui.
    I així renovar un cop més aquest miracle que és vida.
    La força de la imatge és tan potent que quasi se m'oblida la bellesa i harmonia del bellíssim poema. Dit sigui, doncs: m'ha encantat també la seva forma.
    Una abraçada,
    franz

  • l´amor més gran[Ofensiu]
    ESTEL | 04-06-2009 | Valoració: 10

    la vulnerabilitat d'un cos tan petit, d'un ésser tan immens, tan nostre, d'un amor incomparable. Que patiment, que emmudeix, el d'una mare preocupada per la vida del seu fill

    preciosa evocació d'un sentiment intens



    una abraçada tendra

  • quan el cos demana alanades d' aire [Ofensiu]
    Avet_blau | 04-06-2009 | Valoració: 10

    La malaltia d'un infant
    es tan diferent als adults ,
    sovint el mes important es mirar els ulls,
    ho diuen tot!.

    I l' aire que entra gasiu i lent,
    en petits petons, quan el cos demana
    alanades groses.

    però l' agraiment del nens quan milloren,
    no te preu .

    Avet

  • AIXO NO POT SER BO.[Ofensiu]
    lluis perealbert | 04-06-2009

    Això no pot ser bo,m'he emocionat ,i he tingut cristall de sal els ulls.
    No no pot ser bo.

    Te faré arribar el resultat del meu electrocardiograma.

  • Trist. [Ofensiu]
    jos monts | 04-06-2009


    ... mai no havia emmudit el plor,
    . M'ha commogut.

    No puc valorar-lo?

  • Quanta angoixa [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 03-06-2009 | Valoració: 10

    ens transmet veure patir un infant!
    Admiro la teva delicadesa i la teva saviesa per a axpressar-ho.
    Gràcies, brins!
    Un petó.
    Nonna

  • Aire vital...[Ofensiu]
    príncep del país del vent | 02-06-2009 | Valoració: 10

    En llegir-lo tens la sensació que et manca l'aire, sobretot quan els pulmonets de l'infant lluiten i s'aferren a la vida. Una vida que tot just comença i que, sense saber encara d'angoixes ni tristeses, ja és valorada com el millor present.

  • Moments d'angoixa ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 02-06-2009 | Valoració: 10


    M'he esborronat i emocionat, sense voler he reviscut una escena similar amb el meu net, que per sort també només va ser un ensurt.
    Un preciós poema amb paraules plenes d'amor , però també angoixa que fa que la seva lectura sigui alhora un plaer i un moment tens amb el desig d'arribar al desenllaç que esperes sigui bo, i en arribar-hi et fa dibuixar una rialla i un fons sospir.
    M'agrada molt llegir els teus poemes , perquè tenen musicalitat, paraules senzilles i són explosions d'estats d'ànim, de sentiments, una mica com són els meus, crec que tenim un estil semblant.
    Gràcies pel teu preciós comentari,
    una càlida abraçada,
    Núria



  • Davant l'adversitat[Ofensiu]
    Unaquimera | 02-06-2009 | Valoració: 10

    Aquest prec conté un càntic d'amor, un desig d'esperança, una declaració d'admiració i d'estima envers l'ésser que pateix, que respira malgrat tot, que lluita amb armes desiguals davant l'adversitat, que escala cimes contra el vent i el temporal i assoleix, al menys temporalment, un petit recer.

    Si et plau, fes-li si pot ser dos petons ben grans de part meva, encara que la forma sigui suau.

    Per a tu, t'envio una abraçada esponjosa com un núvol i un batec compassat al teu,
    Unaquimera

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: