Cercador
PREBENDA DE POETA
Un relat de: Jordi Abellán DeuBarcelona, vint-i-tres d’abril.
Llibres i roses vessen a les Rambles.
M’allunyo del, per a mi, mortal xivarri
cap a un santuari del llibre a la ciutat.
Arribo al mercat de Sant Antoni
tot adonant-me’n del meu error:
Avui no deu ser el llibre el tresor,
ho és, més que res, el mediàtic autor.
Tant hi fa. La zona està tranquil•la
i així sóc capaç de gaudir el passeig
amb la mirada alta que m’omple la vista
de façanes i balcons amb esperit d’artista.
Dues veus dolces em retornen a la terra
oferint-me entre somriures roses de paper.
“Emporti-se’n una que amb la seva ajuda
algunes boques estem mirant de satisfer.”
Sent aquest el motiu, per descomptat.
que malgrat no tinc a qui donar-li
aquesta rosa fingida tindrà més sentit
que una gran rosa freda de nevera.
Ossat, amb un gest li demano un petó.
Ella riu: “Ei! Aquest no era el tracte.
Bé doncs, i sí a canvi d’un poema
et pidolés jo aquest dolç favor?
Amb curiositat observa el llapis lliscar
deixant sobre el paper línies per desxifrar.
Poso punt i final i entrego la missiva.
Li veig els ulls resseguir els renglons.
En acabar em mira, somriu i s’apropa.
M’estampa un gran petó a la galta
i ens estrenyem en càlida abraçada.
I jo penso agraït: “Prebenda de poeta.
Que són les paraules, més que una rosa,
les que a una dona li roben el cor.”
Llibres i roses vessen a les Rambles.
M’allunyo del, per a mi, mortal xivarri
cap a un santuari del llibre a la ciutat.
Arribo al mercat de Sant Antoni
tot adonant-me’n del meu error:
Avui no deu ser el llibre el tresor,
ho és, més que res, el mediàtic autor.
Tant hi fa. La zona està tranquil•la
i així sóc capaç de gaudir el passeig
amb la mirada alta que m’omple la vista
de façanes i balcons amb esperit d’artista.
Dues veus dolces em retornen a la terra
oferint-me entre somriures roses de paper.
“Emporti-se’n una que amb la seva ajuda
algunes boques estem mirant de satisfer.”
Sent aquest el motiu, per descomptat.
que malgrat no tinc a qui donar-li
aquesta rosa fingida tindrà més sentit
que una gran rosa freda de nevera.
Ossat, amb un gest li demano un petó.
Ella riu: “Ei! Aquest no era el tracte.
Bé doncs, i sí a canvi d’un poema
et pidolés jo aquest dolç favor?
Amb curiositat observa el llapis lliscar
deixant sobre el paper línies per desxifrar.
Poso punt i final i entrego la missiva.
Li veig els ulls resseguir els renglons.
En acabar em mira, somriu i s’apropa.
M’estampa un gran petó a la galta
i ens estrenyem en càlida abraçada.
I jo penso agraït: “Prebenda de poeta.
Que són les paraules, més que una rosa,
les que a una dona li roben el cor.”
l´Autor
149 Relats
250 Comentaris
102261 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.
El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.
En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.
Una abraçada relataires.
Jordi
P.D.
Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.
Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.
jordiabellan@gmail.com