Potser

Un relat de: bufanúvols

Només m'interessa el so del vent,
un relat del passat sense verbs.
Només, creure amb el tacte suau
de les pedres de la platja:
la substància de la matèria original.
Només, deixar enrere el món
per imaginar un altra vida possible.
Només, el no-res. O el so, potser.













Comentaris

  • de vegades...[Ofensiu]
    Capdelin | 08-11-2006 | Valoració: 10

    potser... cal retornar a la matèria prima, original, salvatge... al so del vent que gemega entre les ales dels ocells, al tacte fi de la pedra domesticada, al sacsejar del silenci ple de paraules possibles, al no-res tan buit i tan ple, al xiu-xiu d'un nom sense rostre i a la carícia d'un rostre sense nom...
    potser, segur que sí que m'has copsat amb el teu poema i m'has fet baixar allí on neixen les remors de les coses senzilles, primeres, bàsiques...
    Una abraçada!

  • Potser...[Ofensiu]
    Em Perds... | 04-11-2006 | Valoració: 10

    Que sapiguis que ma encantat. Curt pero maquíssim. Qui sap, no? POTSER...

    1 peto bufanúvols!