Potser

"Los niños en las orillas
viendo los barcos pasar"

El més gran potser,
dels meus amors
mai ha sortit del meu cervell,
però tampoc ha arribat als meus llabis.
S'ha perdut, com ho perdo tot,
entre el sud i el record,
entre el fracàs i algun conte oriental.
S'ha perdut als silencis
que subtilment s'amaguen als bazars.
S'ha perdut als núbols.
Ha marxat cavalgant,
silenciosa sobre una buleria.
Lluny, a deu passes,
potser cinc.
Massa lluny per la meva estupidesa,
massa lluny per uns crits que cauen.
Gola avall, en sentit contrari,
ferint,
una ànima fosca, de vidre
i covard.