Potser podia?

Un relat de: bardissa


Sí, volia
més no vaig poder.
Massa dolor em produireu
tu
i els teus mots,
les carícies
els petons no donats...
i aquelles llàgrimes acaronades per la música
que jo eixugava
amb retalls dels meus versets dolents.


Aria Nessun Dorma de la Opera Turandot - Puccini


Febrer 2013

Comentaris

  • Poques paraules[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 13-08-2013

    però de les que arriben molt endins.
    De cap manera m'ha semblat que els versos siguin dolents.
    Una abraçada, bardissa.

  • I si et digués...[Ofensiu]
    rnbonet | 13-08-2013

    ...que "com il n'y a pas d'amour heureux" ...no hi ha pas cap 'vers dolent'?

  • Ai l'amor...[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 17-02-2013

    Per què el desamor és tan productiu des del punt de vista poètic?
    "els petons no donats" quin mal que fan!
    E.

  • Caram, caram...[Ofensiu]
    Anaïs | 12-02-2013

    Veig que estàs millorant a passos de gegant en el tema de penjar vídeos, imatges, centrar-ho tot... molt bé molt bé.
    Pel que fa al relat, m'has fet posar la pell de gallina, i més, quan l'he rellegit amb veu alta amb el vídeo sonant de fons (una cosa que tinc costum de fer quan el relat o poema sorgeix d'una cançó...), ja que de per si sola la cançó Nessun dorma ja produeix en mi calfreds d'emoció (per més vegades que l'escolti és com si ho fes per primera vegada). Els teus versos han fet arrodonir encara més la peça general. Només tinc una crítica negativa: RES DE VERSOS DOLENTS! Mira, jo no hi entenc de rimes consonants o vocàliques, ni de sonets ni d'alexandrins... simplement busco el sentiment, l'emoció, la manera com fas les separacions... i aquest "tu", sol, en un vers, m'ha semblat genial, representatiu de la imatge que volies donar: la d'una persona, sola, imponent, enmig del teu pensament i memòria. És això el que volies transmetre?
    Un somriure,
    Anaïs

  • Patiment i perquè[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 12-02-2013 | Valoració: 10

    Preciosa poesia de patiment, amb un perquè al fons. aquí, la música i les llàgrimes, la solitud. Suren carícies, petons pendents i moltes coses pendents de parlar-ne. Potser no cal, potser és millor el que has fet, escriure i eixugar-te el plor amb aquests versos. Magnífic Bardissa! Un sentiment perfectament gravat. Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

bardissa

7 Relats

33 Comentaris

4713 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Habitualment el meu mirall em somriu i em fa l'ullet, però sovint també em mira amb ulls tristos i plens de tendresa perquè sap quan atractiu i alhora dificultós és el camí cap a la consciència del que intento no escaquejar-me.
No és un mirall màgic però porta de sèrie un accessori, una ma estratègicament amagada que arrodoneix el llengot fent-te un bon pessic al cul alhora que una veu rogallosa i socarrona en off et diu:
"-Recorda que la vida és cada instant, viu-la!"