Potser només són paraules d'un moment

de centrar tot el poema en uns llavis, però el trobo poc treballat, no sé, en aquest cas les paraules no m'aporten massa res.
Hi ha una estructura que evoluciona, una metàfora bona (en aquest cas concret crec que una metonimia, ja saps, la part, una part, pel tot, com a representant: els llavis és ell/ella, en els llavis hi és tot ell/ella i tot el que representa per a l'altre), però els mots, de per se, no donen tot el que podríem esperar de tu.

foster

( després d'itercanviar alguns missatges pel fòrum, que t'he de dir que també m'han fet gràcia! jeje, he pensat en passar-me un cop més pels teus relats i fer-hi un cop d'ull).

Un bon poema amb el qual descrius magnificament l'obsessió per aquella persona sols jugant amb una part del cos: els seus llavis. I només utilitzant aquesta paraula com a clau, aconsegueixes crear un ambient de necessitat i desesperació per l'amor d'una persona. (és fàcil escriure sobre l'amor, oi? per què no passa igual en la realitat? aix...)

Ens veiem!
Gemm@

Un bon poeme, on mostre una grant passio per aquets llavis tan desitjats.
Una abraçada noia.

de llegir aquest poema....

.... quines ganes de repartir petonassos!!!!

Una abraçada.

Salz.

Unes paraules per saludar-te, Tiamat.

Un bon poema, amb molta força continguda (si el moment hagués estat més llarg, potser hauries deixat impresa la forma d'uns llavis contra la pantalla), una bona manera -per a mí- de retornar a RC.

Salut i...

... l'Adonis i jo hem tornat!!

Sergi Yagüe

i si no només fossin paraules...
i si ja fos alguna cosa més...

No he trobat res............. però sí un bon poema, impactant, intens. Per una banda o per una altra, espero descobrir-ho.... M'agradaria trobar-li aquesta "altra" essència...

Petonets, Laura,

Jo també els vull!!, després de llegir-te es clar

està genial!

de tan en tan entre tanta paranoia te surt alguna coseta guapa guapa, eeeh¿?!

molts petons!!!!!

Et feliçito perque has aconseguit que em façi enrera i pensi "renoi, que maco"