Potser et pintaré

Un relat de: srta_squitx
Si em dones la teva mà
t`hi dibuixaré un enigmàtic mapa,
resseguint les línies del teu destí
amb les gemmes dels meus dits.

Si em dones l`altra mà
jugaré a escriure-hi lletres
que formaran paraules secretes
que et tocarà endevinar.

Si després,
quan miris els palmells de les teves mans,
marcats amb l`escalfor de la meva empremta,
hi desxifres les paraules,
en segueixes el mapa,
acosta`t i pren les meves.
Estreny-me-les amb força,
sostén-me així amb fermesa
que jo, mentrestant,
et pintaré sinuoses siluetes
al llenç en blanc de la teva cara,
de la teva boca.

Aquí t`hi dibuixaré,
amb la tendra carn dels meus llavis,
paisatges que travessin fronteres,
que et facin navegar per quimeres,
que ens endinsin en un món
aliè als mals i a les tragèdies,
pintat i creat només per a nosaltres;
per a tu que no sé encara qui ets,
per a mi que amb tu em trobaré,
potser, un dia d`aquests.

Comentaris

  • Molt bonic[Ofensiu]
    Joana Morant | 15-09-2017 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el teu poema. Clar i molt aconseguit. Et felicito!

  • El tacte [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-09-2017 | Valoració: 10

    La importància del tacte en l'amor. Un poema molt sensual, on m'imagino els dibuixos al palmell de la mà. M'ha agradat molt. Una forta abraçada. A l'eix

  • M'agrada [Ofensiu]
    Rosa | 13-09-2017 | Valoració: 9

    M'agrada la teva descripció, és molt visual i amb un punt alt de certesa . Gràcies
    Rosa

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de srta_squitx

srta_squitx

59 Relats

60 Comentaris

35182 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
I la vida, ¿què és? Fenomen i procés, moviment i acció. Però com determinar tenir una vida viva, perquè reconeguem-ho, no tota vida està viva.
I la vida viva, ¿com es viu? Doncs crec que no ens hem de sentir mai completament satisfets pensant haver arribat a la fi, si la fi de la vida és la mort, si us plau, no morim en vida. Que la fi no arribi mai llevat quan l`últim sospir ens apagui el cos.
Viure és anar fent camí, un camí que no cal que traspassi fronteres terrestres però sí fronteres internes.
No oblidem mai que l`ésser humà té capacitat de continu aprenentatge, de contínua superació, però per aconseguir-ho hi ha d`haver la motivació de voler-ho. No dic que tot el voler és sempre el poder, afirmar això és una bajaneria que pot portar a molta confusió al pobre mortal que s`ho creu, no, senyores i senyors, voler no és sempre poder. Però no passa res, hi ha una solució, no voler només una cosa, voler-ne moltes i les que es puguin aconseguir intentar-ho i les que no... sempre ens queda el recurs de l`escriptor, del poeta: sublimem els desigs impossibles de satisfer i transformem-los en bellesa.

P.D. Agraïments a tot aquell que em llegeixi.