Cercador
Potser és amor.
Un relat de: onatge- Compartir:
Potser és amor.
Quan amb
els dos camins
ens abracem
a la cruïlla
de viure,
potser és amor.
Quan plorem
llàgrimes
damunt les roses
amb espines
potser és amor.
Quan de dues
soledats no
engendrem la
carícia de la
companyia,
potser és amor.
Quan la mateixa
rosada ens
sembra el pit
i gemeguem
amb crit feliç,
potser és amor.
I quan ens
cremem sense foc
i la cendra
tapa el petó
i dels llavis
només ressona
un no,
potser és amor.
I quan ens
mirem de reüll
i ofeguem l'alè
també de reüll,
i tot és el
vull i no vull,
potser és amor.
Quan posem
aigua al vi,
atiem el foc
amb llenya verda,
i fem callar al sol
desterrem lluna
i estrelles,
potser és amor.
Quan m'aixeco
de la taula
perquè falta
una forquilla,
quan rondino
perquè no s'ha
engegat l'extractor
dels fums,
potser també
és amor.
Quan arrugo
el front
i poso els
llavis a l'atur...
Quan la carícia
fa vaga,
potser també
és amor.
onatge
Comentaris
-
M'ha arribat molt endins aquest poema...[Ofensiu]galionar | 27-08-2009
Potser perquè també he practicat amb escreix la conversa amb el llenguatge no verbal, quan els llavis dissimulaven i romanien muts.
Potser perquè els solcs de les meves arrugues parlen de l'esforç que comporta no deixar-se seduir pel camí més planer.
Potser perquè senzillament el poema és genial.
l´Autor
462 Relats
846 Comentaris
393733 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.
No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.
(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)
GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.
Per al que convingui, no mossego.
onatge@gmail.com
onatges.blogspot.com