Potser encara somriu amb la mateixa dolçor

Un relat de: madame fluorescent
Era el lloc precís per somiar amb un futur cosmopolita, rodejats de flors sense pol·len, robat per les poderoses abelles, i amb l'aroma d'arbre madur fragmentat per un raig tossut. Es veia el cel tot blau amb només uns núvols que avançaven lentament. La Candy hi veia un pallasso. Ell distingia un dinosaure com el de les galetes preferides de la seva germana gran. També els acompanyava el murmuri d'un petit riu que gaudia d'una transparència impecable. Començaven els dies d'estiu, aquells que eren llargs però s'esfumaven com les postes de sol. L'etapa preuniversitaria tenia els dies comptats. La gelateria era el seu primer treball d'estiu i la Candy intentava ser amable amb tothom tot i no ser gaire difícil, només havia de somriure amb les seves dents tan dolces i juganeres. La seva innocència era misteriosa per a ell, molts cops el desconcertava. Sempre tindria present el moment en que ella va somriure i ell va prémer el botó de la seva Polaroid. Seria el seu record més valuós.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de madame fluorescent

madame fluorescent

2 Relats

3 Comentaris

1412 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Les agulles em fan petits punts de sang a la planta dels peus, però jo trepitjaré vidres, tot sigui per invocar a Nietzsche i fer un cafè amb Jesucrist. Sóc marciana i tiro avions de paper replets de paraules cursis des del meu petit balcó de l'Eixample.

http://madamefluorescent.blogspot.com